Coses, cosetes i xorrades

INCREMENTS FAMILIARS...

2012-01-07T19:22:00.001+01:00

La familia d'aquest blogaire volem donar les gracies als Reis Mags de l'Orient per haber li concedit aquest present

Salud i Kilometres!!!

2012

2011-12-30T17:06:00.001+01:00

Espero que aquest any proper en tinguem tots una mica més

FELIÇ 2012 A TOTHOM

PUJADA AL PUIG MADRONA AMB LA BTT

2011-11-27T15:26:00.003+01:00

Ja feia molt que no publicava res al blog, coses de la vida i les prioritats, pero avui, despres de sortit un parell d'horetes amb la btt, m'he decidit, he d'aprofitar la enorme quatitat de dades que implica sortir amb la btt i reflexionar una mica.

He sortit amb el gps, el comptakilometres, el movil-camara, amb el mapa escanejat i, es clar, la btt.

La sortida es senzilla, de Sant Cugat a Can Cadena, fins Can Montmany i despres d'un parell de rampes maques, la Ermita de la Salut, tornem un tros avall i agafem la pista que surt a l'esquerra, amb una cadena i despres de un kilometre i mig, amb un desnivell considerable, arribo dalt del Puig Madrona, amb bones vistes, tot i els nubols,.

La tornada la faig per la banda de Rubi, tornada cap a Valldoreix i Sant Cugat de nou.

En total, un parell d'horetes de btt.

Un cop a casa, dono d'alta el pic al recull dels Cent Cims de la web de la FEEC, traspaso les dades de la ruta al gps al ordinador, les pujo al wikiloc i poso l'enllaç al article del blog, conecto el movil al ordinador i pujo les fotos al picassa i enllaço l'album tambe al article, i, per acabar, les dades del compta kilometres les poso al programa de gestio d'entrenament...

En total, una horeta de remenar l'ordinador.

Ens estem tornant bojos amb tanta maquineta, no???

FAMILIA + FRAGO = VACANCES MOGUDES

2011-08-28T12:42:00.004+02:00

Dormir a la frago es tota una experiencia, sobretot a l'hivern, prop de les muntanyes, amb neu i gel pertot, dins un bon sac de plomes, despertar se al mati i veure el Gra de Fajol ben glaçat, o les muntanyes que encerclen el Port d'Envalira, tot i que la familia, aixo del fred no els agradi massa, i han preferit esperar a les calors de l'estiu per fer l'estrena de les nits a la frago.

Vam asegurar el tret, primera parada, Port de la Selva, platja de codols, vi rosat de l'Empordà... i la tornada, passant per Carcasonne, amb una bona casoulette i un fred de finals de tardor.

La nevera de la frago ha funcionat de primera, dos dies despres de sortir de casa, l'amanida de pasta encara estava glaçada.

Tant glaçats com vam quedar nosaltres amb el ventet...

VOLTA AL VIGNEMALE

2011-08-28T12:40:00.006+02:00

Es divendres, un migdia d'agost amb un sol que enlluerna, ha començat el pont de Santa Maria, tota la ciutat esta deserta... tota? no del tot, una llumeta encara crema en un despatx, algu vetlla per aguantar el pais, mentre tothom està de festa, fins que el rellotge marca les dues!!!

Agafo la moto i torno cap a casa, gas a fons, la motxilla i la frago estàn preparades per anar cap a Bujaruelo, la Volta al Vignemale m'espera.

A l'hora que els companys comencen a caminar cap el primer vivac de la ruta surto del parking, i arrenco el meu particular falcó milenari, potser amb una mica de sort hi arribaré amb llum de dia i els atraparé dormint, tot i que no hi confio massa...

Un cop a l'autopista descobreixo que esta ple de radars i que la frago no està per velocitats d'star wars, arribo a Bujaruelo a l'hora de sopar, una bona amanida i un super bocata i demà serà un altre dia, encara que hagi de fer dues etapes en una.

El movil sona a l'hora i després d'esmorçar mirant el sol sortir darrera les muntanyes, hem carrego l'armari empotrat a l'esquena i començo a caminar, primer per una pista ampla on porten els "muntanyencs de cap de setmana" a grans alçades a base de 4x4 i una bona pila de calers.

Ben aviat començo a suar, peró el primer objectiu del dia s'acosta, la cabana on han dormit tota la colla, mentre vaig atravesant una vall que encaixona el riu Ara.

Un cop allà, trec el walkie i continuo muntanya amunt, a veure si aconsegueixo trobar los, i si, ben aviat contacto amb el amic d'Idaho, que proba de guiar me per una zona menys accidentada i de mes bon pujar... cosa que no aconsegueix, basicament per les meves dots innates d'enmarronar me.

Una bona estona despres trobo el meu esforçat guia i, veient la cara que faig, s'apiada de mi, es carrega la tenda i arria muntanya amunt. Cada vegada es va tapant mes i si mirem enrera, sembla que s'acosti Mordor...

Anem pujant cap el Collado de las Mulas i el peu comença a donar senyals que ja en te prou, haurem de tornar a pasar pel Fisio...

Just al punt mes perillós en cas de tormenta, on cauen sempre tots els llamps i trons, ens agafa la tormenta, el company va bastant mes lleuger, i en un tres i no res ja està a mitja baixada, jo no puc dir fava i paro un tros mes avall a pendre una barreta i recuperar forces, entre una cosa i l'altra gairebe no he jalat res en tot el dia.

La baixada es preciosa, tota la pared nord del Vignemale es mostra gairebe al sencera, la gelera al fons, el refugi d'Oulettes de Gaube i les tendes de colors... M'encanta!!!

Arribo i reposem una estona, fins que algu te la gran idea, anem a fer una birra??
En un moment estem tots al Refu, ben entaulats i gaudint de la bona companyia.

Tornem bastant mes contents cap al campament i comencem a preparar el sopar, a base de fogonets i pasta, que acabem menjant nos dins les tendes o al Refu, per que just quan ho tenim preparat cau un bon xafeg.

La pluja no dura gaire, tot i que un cop dins el sac, no vaig sentir la massa estona.

El segon dia, amb agulletes, dolorets diversos i alguna nafra, comencem pujant pel costat del refugi d'Oulettes de Gaube, per la falda de la muntanya i seguint unes llaçades mes endavant, el cami es costerut pero es fa prou be, a ritme de diesel perkins, tot i que despres es pasa per un pedregar una mica incomode.

Un cop al collet, la colla marxa cap el petit vignemale, amb unes vistes fantastiques, tot i que uns quants preferim baixar cap al refu de Baisellance, a fer un te i un vin chaude, mentre reconeixem la bretxa de Roland, el Casc, Taillon...

Continuem cap el fons de la vall i trobem les coves del Compte Rusell, tot un personatge que es va fer construir un vivac de luxe als peus de la gelera del Vignemale, de fet, molts dels que pujen el Vignemale les aprofiten per dormir hi

Acabem de baixar fins el barrage d'Ossue i trobem una cabana just a temps, ens cau un bon xafec i estem a punt de quedar nos hi a dormir, una mica apretats, pero muntar les tendes amb el xafec que feia era bastant problematic.

Tot i aixo, al final es va trencar els nuvols i vam decidir anar cap a la cabana de Lourdes, i vam arribar hi amb un bon solet, tot i que els prats que la rodegen estaven plens de mines amb forma de cagarada de vaca i va ser imposible trobar prou lloc per colocar les 8 tendes que protevem.

Com sempre, una estoneta mes amunt trobem un prat amb menys "mines" i un gorg fantastic on ens treiem la pols i les cascarries que portem a sobre i podem plantar les tendes amb comoditat, mentre un ramat de voltors aprofiten les ultimes corrents termiques del dia per enlairar se.

Sopem i ens lliurem per poc de l'ultim ruixadet del dia, ja li estem agafant la practica.

l'endemà comencem a caminar pel que sembla una vall de les highlands escoceses, tot verd, boires, cims arrodonits i vaques.

I just al fons de la vall, al coll que ja ens retorna a la Vall de Bujaruelo, trobem el Ibon de Bernatuara, on ens fem una foto de grup.

Es el final de la sortida, una llarguisima baixada, amb un desnivell de gairebe 1.100 metres, que ens deixa al punt d'origen, just al costat de la "platja" del Refugi, cosa que aprofitem, amb una bona banyada i un fantastic dinar.

FENT ESQUI DE MUNTANYA EL PONT DE L'U DE MAIG

2011-08-28T12:29:00.000+02:00

Surto divendres ja de nit, amb il.lusió, que diria el President, decidit a dormir a mes de 2.000 metres sense passar massa fred i estrenar me en això del esqui de muntanya, amb la colla del CE Madteam, que ha muntat un monogràfic d'iniciació pels socis.

El gps es passa tot el viatge desviant me per carreteres secundaries, estrets viaranys, valls llobregues i colls desconeguts, per sort, conec prou be el camí i no li faig ni cas, mentre vaig escoltant allò de "tornant a calcular la ruta", que alguna vegada confonc amb "estàs fet un fill de... campamentos"

Sopo un bocata de plàstic i poc desprès de mitjanit arribo al destí, faig un parell de voltes buscant un lloc tranquil i descobreixo un racó amb vistes impresionants, hi ha una mica de lluna i es veuen el Pic d'Envalira i el pic de la Font Negre, amb els corredors encara plens de neu

Cap allà a les 4 sento un bip bip bip, el despertador??, no... el movil???, tampoc... la venjança del gps???,no..., m'he deixat engegada alguna cosa de la frago?? no... però cada 5 minuts justos, apareix, fa tres pip, pip, pip i tot torna a quedar en silenci

Son les 4:30, encara sona el fill de "campamentos" del pipipip i no hi ha manera de dormir, he desmuntat tota la motxilla, he mirat l'arva, el gps, el mans lliures, el movil i tots els dispositius electrònics de la furgo, però continua sonant cada 5 minuts exactes, fins i tot he mirat fora per si algun tipus de maquinaria o alarma estava engegat, però no, fins que hem fixo en un petit artilugi sobre la guantera, un petit termòmetre que mesura la temperatura interior i exterior i que esta programat per avisar si la temperatura baixa dels -10... en una revolada, trec les piles i desconecto el cable, el silencia torna a la frago.

Torno a sentir un pipipipi, es l'alarma habitual, miro per la finestra i veig el sol començant a il·luminar les muntanyes nevades, dormir no he dormit gaire, pero el panorama s'ho val.

Hem rento la cara com els gats i baixo cap el poble a esmorçar, cafe i croisant, el cafe no esta malament, el croisant es d'aquests congelats que els posen minutets al forn... pero tinc gana i repeteixo.

Arribo al punt de trobada i en poc mes de 30 minuts... encara manca la meitat de la gent... en fi, que hi farem, almenys els que ja hem arribat anem xerrant.

Al cap d'una estona ja hi som tots, i anem cap el punt d'inici del Monografic, un parking de l'estació d'esqui de Pas de la Casa, ara ja inactiu, la temporada d'esqui oficial, amb la seva colla de jennifers i xandalboys amb anoraks fosforescents i taules de surf, ja ha acabat.

Rememoro vells temps, en que també vaig formar part de la colla fosfòrica d'esquiadors de cap de setmana, tot i que encara no es veien gaires taules de planxar i tots érem palilleros...

Un cop aclarit quins son els bastons que agafes amb la ma i quins van collats al peu, comencen les classes i, miracle, això d'esquiar es com anar en bici, un cop en saps, no s'oblida, fins que proves de fer el primer viratge...

Fem una pila de pujades i baixades, voltes maria, cunyes i paral·lels, i tot i alguna trencadissa de material que amarga el dia a algun company, acabem el dia sencers i ben cansats, i un cop canviats i arreglats, com que tenim una estoneta abans de sopar, un crit unànime sorgeix del grup, ANEM A COMPRARRRRRR!!!

Unes "horetes" mes tard, ens reunim tots a l'Alberg Aina, on tenim reservada una Borda per tot el grup i un bon sopar per recuperar forces.

La temptació de quedar me a dormir es molt forta, però he de marxar, i desprès d'un bon cafetó, tiro carretera enllà, mentre la colla dorm i recupera forces per l'ascensió de demà.

GRA DE FAJOL VENTAT

2011-08-07T13:29:00.005+02:00

Sortida de dissabte, amb un bon amic, per agafar una mica de forma.
Al coll de la Marrana ens vam trobar amb una ventada important, calia posar se la jaqueta, aixo si, un cop a Setcases, vam recuperar forces amb una butifarra full equip...

I el track

JULIOL, TEMPS DE MOLSA I BOLETS... OI?

2011-08-02T21:57:00.002+02:00

Aprofito que el cami a can Borrell esta ple de gent per escapar me per un caminet perdut on mai hi pasa ningu, on has d'apartar teranyines entre els arbres i el manillar de la bici ha d'obrir se pas a les bardisses.

Primera sorpresa, hi ha molsa a la vora del cami, i ben verda

i una mica mes enllà, mes sorpreses,

Perdut del tot no estava...

Fem un parell mes de fotos i avall cap a casa, que arribare fosc

Arribant al pi d'en Xandri

Encara he arribat a a veure la ultima punteta de sol sobre el monestir

Hi ha dies que una horeta dona per molt...

FENT CARRETERA, EN REMULL

2011-07-17T14:58:00.001+02:00

Sortida tranquila de diumenge, preparant un recorregut per tots els ports de Collserola. A primera hora feia un bon solet i decideixo sortir, ha de ser per molt que no aguanti un parell d'hores.

Com podeu imaginar, al punt mes llunya de la ruta, cau el primer xafec, i a la baixada mes rapida, ja de cara a casa, el segon, arribo com un anec.

LLUITA FATRICIDA ENTRE LA CIBERNETICA I EL PAGES POWER PER SUPERAR ELS 1,000 KM...

2011-05-28T15:21:00.010+02:00

Un mati emboirat, un silenci pesant envolcalla la ciutat, la calma abans de la tempesta, el tiroteig d'OK Corral a Sant Cugat...

Per una banda, dues energizers rechargeables de 2450 mAh cadascuna i un GPS Garmin etrex...

I de l'altra...

el bocatatruita full colesterol power

La lluita entre el poder cibernetic i el pages power per arribar als 1.000 km, amb un arbitratge... peculiar

Com podeu imaginar, no hi ha color.

He sortit de Sant Cugat de bon mati, xino xano cap a Terrassa, Vacarisses, Monistrol i muntanya amunt, arrosegant les ensaimades de Mallorca que porto per plats.

Arribant al Monestir de Montserrat, el contrincant cibernetic ha començat a donar mostres de decaiment, degut segurament als modelets exhibits pels convidats als 200 casaments que s'estaven celebrant, dignes d'un cobriment de cor.

Pero el toc de gracia ha estat a la tornada, front un bocata truita no ha tingut res a fer i arribant a Rubi s'ha donat per vençut, i aixo que he begut allo negre amb escuma, si arribo a pendre una voll damm...

Resumint, 88 km mes al sac, (ja en porto 1.095,47!!) per anar preparant el repte de la PBP casolana que ens hem empescat una colla de ximples amb ganes de fer el idem

Mes info de la PBP, AQUI

I ara, les fotos,

POSANT NOS AL DIA, MES BTT

2011-05-24T18:18:00.000+02:00

Gairebe he fet els mateixos km que l'any passat, amb l'avantatge que estem a maig, 40 km per arribar als 1.000 km!!!

I per anar sumant, una sortideta btt per collserola

PASTANAGUES I CARBASSONS!!!

2011-05-22T12:24:00.001+02:00

L'hortet comença a donar rendiment, tremola mercabarna :-)))

MONOGRAFIC D'ESQUI DE MUNTANYA DEL CE MADTEAM

2011-05-22T12:20:00.000+02:00

El cap de setmana del 1 de maig vam fer un monografic pels socis del CE Madteam, un gran cap de setmana aprofitant les ultimes neus del Principat d'Andorra.

Dimecres vam fer una mica de teoria, abans de marxar escopetejats a mirar les semifinals entre el Barça i el Madrid, deixant les practiques pel dissabte, que vam practicar les tecniques basiques i deixant el diumenge per fer una ascensio al Pic Negre d'Envalira.

VOLTANT PEL CAP DE CREUS AMB LA BTT

2011-04-11T18:22:00.001+02:00

Abans d'enviar una colla de companys cap a senders desconeguts, cal enviar un explorador que marqui el cami, i aixo es el que he fet avui.

El problema es que el gps no anava gaire fi i he hagut de fer un track aproximat...

ESTIRANT LES CAMES ENTRE ROCS I BRANQUES

2011-04-04T12:20:00.001+02:00

Sortida amb un bon company amb qui feia moolt de temps que no sortiem.

La primavera ja esta aqui, hi ha tones de polen arreu i una pila de mosques i mosquits, be, mosques una menys, baixant cap a Vista Rica me n'he empasat una... puuuaaaag!!!

Per cert, a la que surts dels senders mes habituals, trobes tones i tones d'arbres i branques seques de les ventades i nevades de fa mes d'un any... fa por pensar que ja arriba l'estiu i tot allo esta encara massa brut.

ASSAIG DEL VINT I ESCAIG ANIVERSARI DE L'ESCOLA DE DANSA DE L'ESBART SANT CUGAT

2011-03-24T23:39:00.001+01:00

Tots tenim un passat, o dos... o molts, i un dels meus es haber ballat una bona pila d'anys a l'Esbart de Sant Cugat.

El proper dissabte recordarem vells-bells temps per celebrar el vint i escaig aniversari de l'escola de Dança.

Perfecte no va sortir, pero riure... no paravem

Si teniu una estoneta lliure el proper dissabte 26/3/11 a les 18:00, us espero al Auditori de Sant Cugat.

CAP DE SETMANA RODO

2011-03-20T23:32:00.005+01:00

Avui hem quedat per primer cop.
Sense preses, per anar nos coneixent poc a poc.

I la segona bona noticia, aquesta setmana no tinc cap dia en vermell al planning d'entrenaments setmanals.

Tambe hem tornat a tocar roca, aquesta vegada la de Montserrat, van caure tres o quatre vies senzilletes, per fruir i agafar confiança, i amb molt bona companyia.

I per acabar d'arrodinir ho, he superat les 15.000 visites a aquest reconet cibernetic on explico coses, cosetes i xorrades que hem van passant.

GRACIES A TOTHOM QUE HA ANAT PASSANT PER AQUI AQUESTS ULTIMS ANYS!!!

"ENFLAQUECIENDO....." CONFIRMAT!!! TENIM LES FOTOS!!!

2011-03-11T20:11:00.003+01:00

Donçs si, despres de mil histories i consultes,

despres de mesos esperant...

JA TENIM FLACA!!!

Adjunto les fotos de l'arribada a casa, sense ni tan sols pasar li un drapet ni posar li unes gotetes d'oli, l'impaciencia pot mes que jo

GPS SENSE PILES I SENYORES AJUPIDES AMB ELS PANTALONS ABAIXATS...

2011-02-27T13:08:00.003+01:00

Avui tenia previst retornar a camins ocults, d'aquells que nomes coneixem quatre animalots prou ximples com per anar hi i a sobre, en bici.

L'inici es l'habitual, Sant Cugat-Can Borrell-Cerdanyola, d'allà vaig per pistes, cada vegada mes estretes, fins el Cementiri de Barcelona. Una d'elles m'agrada especialment, el caminet es molt estret, entre arbres, fent ziga-zagues enllaçades i amb un parell de tallats impressionants, el primer d'uns tres metres, que posa a prova la suspensió de la btt, i el segon, d'un metre, just a la sortida d'una curva peraltada d'esquerres, que s'agafa tocant amb l'orella a terra.

Així anava jo, concentrat i fruint de l'adrenalina que circulava lliurement per les venes i arteries, quan... just a la sortida d'aquesta ultima curva, "alguna cosa" estava a mitja traçada...

Lluint uns reflexes dignes de pilot de caça, l'esquivo i dels fons de la meva gola surt un "perdo, perdo...", no cada dia estic a punt d'atropellar una xicota ajupida, amb els pantalons avall...

La resta de la sortida no te masses secrets, mes enllà de adonar me que les piles del GPS s'han esgotat fa mitja hora, acabo de pujar fins el Forat del Vent... (i això no te res a veure amb l'anecdota de la senyoreta a mitja traçada), i pel Camí de les Aigües acabo a Vista Rica, baixo un tros de la Rabassada i a l'alçada de la Barraca del Peó, trenco a la dreta, cap el Camí carener que em portara a Can Bell, Masia dels meus ancestres.

Sense mes sorpreses, espero, acabo la ruta a casa al migdia, haurem de repetir la, que m'ha quedat a mitges... el track

PANCAKE DE POMA

2011-02-14T20:30:00.002+01:00

14 de febrer, dia dels enamorats a tot arreu...

Segur?

NO!!!

Un grapat d'irreductibles del sud d'Europa s'entesten a mantenir el seu propi dia del enamorats, la diada de Sant Jordi, regalant llibres i roses a tort i a dret.

De tota manera, donada la habitual vena practica i jolgorio-festiva que ens caracteritza, per que celebrar ne una si en pots celebrar dues???

Doncs això, tot i mantenir les esencies pàtries a capa i espasa, li he preparat un sopar intim a la meva Sra. Esposa, i el fet de que els propers caps de setmana es bastant possible que les canals, goulottes i corredors del Pirineu estaràn en unes condicions fantàstiques i algun amigot m'ha proposat fer hi alguna escapada, no hi te res a veure...

Anem doncs a la recepta dels postres:

S'agafen dues pomes, es tallen a lamines i s'enrroseixen a la paella amb una miqueta de mantega

Mentrestant, s'escalfa el forn a 200 graus i fem un batut amb tres ous, sal, un got de farina i un de llet

Un cop veiem les pomes rosetes, es posen en un recipient per anar al forn i afegim el batut.

10 minutets de forn, hi posem una mica de sucre moreno, una mica mes de mantega i ho posem 5 minuts mes al forn.

A la que soni l'avis, es treu i se li fa una foto per deixar constància de les habilitats culinàries d'un mateix

BON PROFIT!!!

La recepta original la teniu aquí:
http://eltiempodelamarmota.blogspot.com/

M'han comentat que aquestes receptes no engreixen gens ni mica, no son pecaminoses, i la seva ingesta no ocasiona cap tipus de penitencia...
http://www.lacabrasiempretiraalmonte.com/2011/02/pecado-y-penitencia-ciclista.html

MONOGRAFIC D'ALPINISME DEL CE MADTEAM

2011-02-13T18:46:00.001+01:00

El passat cap de setmana, 5 i 6 de febrer, vam passar lo entre neu i gel... poquet, per que les ventades van encarregar se de traslladar la neu cap a l'altra vessant de les muntanyes i deixar sense efecte el risc 3 d'allaus.

A les nou del mati vam deixar endarrera els cotxes i cap al refugi de Vallter, on van fer el repartiment en diferents grups, segons el currículum i experiències de cadascun, i poc desprès ja estàvem llençant nos muntanya avall, intentant aprendre les maniobres d'autodetenció, tot i que l'estat de la neu, amb una mínima primera capa dura i la resta com porexpan no deixava agafar massa velocitat.

També vam aprendre a muntar diversos tipus de reunions en neu i a mitja tarda, altra vegada muntanya avall cap al hostal Pastuira, on vam veure un parell d'audiovisuals formatius per acabar d'aclarir el que habiem practicat al matí, i un cop acabat, el CE Madteam ens va fer entrega de diversos obsequis de material de muntanya.

Ja de nou al refugi Vallter, abans de sopar, vam fer un taller de nusos, d'això se'n diu aprofitar el temps. Poc desprès, un servidor ja no estava per masses alegries i vaig anar tirant cap el sac.

L'endemà era el dia assenyalat per posar en practica tot el que vam aprendre dissabte. Donat l'estat de la neu, vam acabar tots a la canal Occidental, on sota la supervissio dels guies, vam anar progressant amunt. Reunions i tirades de corda van succeir se i poc desprès del migdia estàvem tots ja a la cresta entre el Gra de Fajol Gran i el Petit.

Vam fer un mos per recuperar forces i poc desprès vam anar tirant muntanya avall fins al refugi, on vam recollir els trastos de dormir i cap avall al parking, on vam fer la foto de grup i ràpidament vam anar fins el restaurant, a recuperar forces a base de botifarres kilomètriques.

FENT NETEJA DEL 2010

2011-01-01T20:08:00.002+01:00

Despres de diverses setmanes d'encostipats, mocs, neumonies, tendinitis, torrons, fartaneres diverses, compromisos laborals, familiars i festius, estava realment esgotat, pansit i esmaperdut, el gran objectiu vital era, senzillament, pasar me 12 hores seguides dormint.

Era el moment de fer neteja i fer entrar una bona ventada d'aire que permetes deixar enrrera tot aixo.

Recepta depurativa, revitalitzant i euforitzant:

1.- Vivac hivernal sota zero, amb albada i esmorçar inclosos.

2.- Un escenari adequat.

3.- Un programa d'activitats sense aglomeracions.

4.- Un company amb ganes de gresca.

Es barreja adecuadament, i aqui teniu el resultat,

MOLT BON ANY 2.011 A TOTHOM!!!

MARATO 2010: GRACIES!!!!

2010-12-20T00:28:00.002+01:00

MUSICA PER RELAXAR TENDINITIS

2010-11-16T00:20:00.003+01:00

Mentre vaig combinant activitats relaxants, com l'ascens de troncs amb piolets i grampons, amb massatges per la teninitis rotuliana, he anat descobrint que algun amic-conegut-saludat del costat de casa te un grup de musica... i ho fan molt be!!!

Neurotic Kites 'Over' from Repetidor Disc on Vimeo.

VOTACIONS, ESTADISTIQUES I MOTIVACIONS

2010-10-27T00:31:00.001+02:00

Acabo de fer el recompte dels km fets aquest any i he arribat a la bonica xifra de 850,56, una mitjana de uns 85 km per mes, una mica per sota del objectiu anual, 100 km/mes, es a dir, 1.200,00 km/any, i com que aixo de la motivacio ho porto fatal, he posat una enquesta al blog, a la part dreta, per veure si algu m'anima a aconseguir l'objectiu.

Queden 350 kilometres a fer en dos mesos... creieu que ho aconseguire???

vinga va, a votar!!!

CSI ELASTOMER BI-BRIDA

2010-10-10T21:21:00.008+02:00

T'agrada anar tot l'any en bici?
Odies el canvi d'horari i rodar acollonit en la foscor?

Et presentem la solució a tots els teus problemes, fins i tot Darth Vader i la seva malefica espasa laser quedarà empal.lidit amb el nostre...

CHINESE SYSTEM OF ILUMINEIXON

Un exemple de reciclatje de trastos vells que corren per casa i als qui els hi hem trobat una nova utilitat.

Si vols aconseguir aquesta meravella de la tecnica, nomes necesites:

1 llanterna del xino, amb una bona pila de leds..... 4,90 lerus
4 piles AAA recarregables del Lidl...................... 3,99 lerus
2 brides unex negres..................................... 0,10 lerus
1 tros de càmara vella................................... 0,00 lerus

Procediment d'instal.lació:

a) s'agafa la llanterna i se li posen piles, obviament carregades, i l'anomenarem font de llum mixta laser-led.
b) retallem un troset d'alguna càmara vella rebentada de les que corren per casa i que mai pensem a llençar.
c) posem el el troset de càmara, ara anomenat elastomer amortiguador, sobre la potencia de la bici.
d) acoplem la llanterna, amb la inclinació adequada sobre l'elastomer.
e) agafem les dues brides i collem la font de llum mixta laser led i l'elastomer, apretant tant com puguem.
f) retallem les cues sobrants de les brides, es pot fer amb les dents, pero es bastant més fàcil amb les tisores de retallar l'elastomer amortiguador.
g) pensar un nom ben espectacular, mentre rodem de nit fent provatures, i escriure una xorrada inmensa al blog personal.

Apa, una excusa menys per no entrenar aquest hivern...

CORRER ES DE COVARDS I ENTRENAR ES TRAMPA...

2010-09-13T20:54:00.000+02:00

Aviat faran el fatídic canvi d'horari, i serà realment difícil sortir a rodar amb la bici sense semblar un arbre de nadal ple de llumetes, i he estat pensant seriosament córrer una miqueta.

Resultats dia 1:

Consequències dia 1:

- llaga al talo esquerre

- irritació als mugrons

- entrecuix escòs

- tibantor a diversos muscles que no sabia ni que existien

FRAGO SOUND SYSTEM

2010-09-12T11:19:00.002+02:00

EL DELTA DE L'EBRE AMB LA FRAGO

2010-09-11T13:25:00.004+02:00

Sortida familiar improvitzada, carreguem la nevera, el diposit de benzina i autopista avall.

Comencem a la Punta del Fangar, sota el far, la pista que hi mena, tot i ser de sorra i fang, esta prou be, asequible a qualsevol vehicle amb una certa alçada, es important comprobar l'estat, ja que pot variar d'un dia per l'altra, segons la climatologia.

Els camps d'arros comencen a estar al punt.

Navegacio amb furgo, no l'atura res jejeje

Fem un mos mentre mirem els kitesurfs, bones imatges, pero la camara no pot amb els contrallums.

L'aniversari kilometric

I aqui teniu el track de la sortida.

ENCARA QUEDEN UNS DIES...

2010-09-01T09:54:00.003+02:00

LA SENDA DE CAMILLE... HAURA D'ESPERAR

2010-08-15T18:24:00.017+02:00

Despres de fer mil combinacions, vam trobar la manera de fer la Senda de Camille, arribariem dilluns al Refugi de Gabardito i l'endema, despres de deixar el cotxe a Selva de Oza, marxariem altre cop fins a Gabardito, continuant cap a Linza... etc.

Les ultimes llums del dia

Donat que la primera etapa seria partida, ens decidim a fer la variant que puja cap el Castillo d'Acher, aqui teniu la persèctiva i el track

Les primeres rampes, fora de la fageda

I al cim, conectat al Facebook... aixo de la BlackBerry es un gran invent... o no

Una perspectiva poc habitual del Castill d'Acher, vam probar de trobar un pas per la punta sud, pero la corda es necesaria i de destrepades suicides ja en vam tenir prous l'any passat

Com a la pelicula Titanic, "I'm the queen of the world"

I fent una versio lliure de la canço, muraaaaallas, murallas del Pirineeeeeo...

P'aqui o p'alla???

La solucio a gairebe tots els mals, 10 minutets dins de l'aigua i tots recuperats

L'ultim pedregar, arribant al Refugi

I un grupet de voltors, que ens anaven seguint, alguna coseta devien intuir...

Vam arribar al Refugi de Gabardito amb prou temps de fer una bona cervesa i despres d'una dutxa, vam sopar com lleons.

Una estona despres, tots a dormir, pero la nit va ser bastant moguda, amb expedicions succesives de l'amic d'Idaho i un servidor de vostes a visitar l'amic Roca.

L'endema no estavem en condicions de fer ni l'estapa mes curta, i mentre els companys continuaven cap a Linza, dos dels integrans del dream team esperavem un taxi, mentre preniem glopets de acuarius i cocacola.

La tarda al refugi vam pasar la descansant, pero al apareixer la febre, vam decidir que la Senda s'habia acabat per nosaltres.

Un altra taxi ens va acompanyar a l'Hospital de Jaca, on ens van atendre perfectament i despres d'un parell de boses de suero i algun medicament adecuat, a les 12 de la nit continuavem cap a casa, altra vegada en taxi.

Els dos components "supervivents" estant apunt d'acabar la Senda mentre escric aquestes paraules, entre pluja, vent, sol i algun "retortijon", pero per nosaltres, aquest cop la Osa Camille ens ha guanyat per golejada.

LA PISTA D'ANDORRA A TOR I FINS A TAVASCAN AMB LA FURGO

2010-08-07T13:30:00.003+02:00

Per acabar el periple pels centres comercials andorrans, amb especial record del parking de 1,90 d'alçada i la rampa de sortida del Pirennes, marxem cap a Tavascan a fer un arrosset de muntanya amb la familia

CAMI DE SANT JAUME... MES O MENYS, DIA 2... I ULTIM!!!

2010-08-07T10:57:00.004+02:00

Despres dels problemes per seguir la ruta d'ahir i veient que dificilment aconseguiria resoldre'ls, decideixo saltar me aquesta part de la ruta, i despres d'un bon esmorçar, agafo el tren entre Figueres i Girona i busco el carrilet, almenys alla no hi haura problemes de senyalitzacio.

Suposo que Sant Jaume no hi devia estar d'acord, i poc despres d'iniciar la ruta, hem trobo que la via verda del Carrilet esta d'obres i cal agafar un desviament...

La variant que han muntat es preciosa, volta per una pila de muntanyetes i boscos, entre masies i conreus, MOLT BEN SENYALITZADA, pero te un problema, es llarguiiiisima i te uns desnivells com per anar hi amb la moto.

Amb penes i treballs aconsegueixo arribar a Angles, i decideixo fer una paradeta a recuperar forces i cambiar piles al GPS

I com a compensacio per l'esforç, començo a veure indicacions del final d'etapa, de tota manera, estic molt mosca amb les distancies teoriques de la guia, crec que, apart del desviament, fare bastants mes km dels que tenia previstos...

Arribant a dinar a Sant Feliu de Pallerols tinc un "moment McGuiwer" amb les alforges

i aprofito per fer un parell de fotos

pero el bocata de llom amb formatge de proporcions atomiques, no va arribar a temps de fer se foto, va desapareixer en menys de 2 minuts

Per compensar, una foto mes de la Via Verda

i aqui, una mica de moviment

Sembla que hem tornare a mullar...

Aqui es parteix el cami, el ramal que va a Olot i torna, i el que directament, va cap a Vic

Segons el rutometre, queden uns 25 km per Vic.... Coneixent la zona, n'hi han 50 i per carretera, per muntanya ni idea, pero menys, segur que no.

Una mica mes tard, i despres d'haber probat 3 camins diferents sense trobar ni un sol indicador per on continua la ruta, mes que un indicador que menava a un corriolet que acabava al mig d'uns camps... agafo carretera i manta i cap a Vic, a veure si aconsegueixo arribar a agafar l'ultim tren cap a casa.

Moment 100

i tenia testimonis eh?

Gairebe dues hores mes tard, i despres de parar en un bareto de carajillo on vaig fer desapareixer un bocata de nou en menys de 2 minuts, aconsegueixo arribar a Vic, ja de nit, i amb un angelet de la guarda preparat per recollir me

Resumint, molta pista, molt asfalt, molt males indicacions, pero... la ruta es preciosa, i amb una mica de temps i de gasto en pintura per facilitar que la gent sapiga cap a on anar, es mooolt recomanable, potser algun cap de setmana de finals d'agost o de setembre m'animo i acabo la part pendent, Vic-Manresa-Montserrat, i mes endavant... qui lo sa, Lleida, Burgos, Santiago, Finisterre...

Algu s'anima?

CAMI DE SANT JAUME... MES O MENYS, DIA 1

2010-08-04T12:04:00.008+02:00

Una bona manera de començar les vacances, la bici, les alforges i dos dies per endavant.

El dia comença entretingut, trens que no ofereixen cap facilitat per les bicicletes, i no diguem ja per qui va en cotxet, nens o minusvalits, i a sobre, ben conservadets, a uns 10 graus... cosetes de la RENFE.

Arribats a Llança, poso en marxa el GPS i carretera i manta cap al Port de la Selva, mirant de no trobar me amb cap transport de vaixells per carretera, alguns ja sabeu per que jejeje

Localitzo el munulitu o manulitu conmemoratiu de l'inici del camí i en el mateix moment que faig la foto, se sent un tro llunya...

A la sortida del poble trobo el primer indicador, els caminants, cap a la Vall de Santa Creu, els ciclistes, carretera amunt, directes al Monestir de Sant Pere de Rodes.

La carretera, que ja coneixia d'altres vegades, te un desnivell bastant fort, i mentre vaig mirant com va quedant enrrera la vila blanca del Port de la Selva i el Mediterrani, algun llamp cau al mar i els trons son cada vegada mes frequents, i obviament, en el punt mes dret de la carretera, comencen a caure gotes, d'aquelles d'estiu, groses, gelades i que en poca estona et deixen com un anec.

Paro a guardar tota la infraestructura electronica de GPS, cameres i mesuradors diversos, i em poso l'impermeable, que ja no em trec gairebe fins al final de la primera etapa.

Aconsegueixo arribar dalt ben remullat, per fora per la pluja, i per dins per la suada, el cel s'obre de cop, marxen alguns nuvols i aprofito per transformar la bici en un estenedor.

Ja gairebe de baixada, aconsegueixo fer li una foto a tot el Monestir sense massa nubols.

La baixada fins a Garriguella la faig per carretera, els trons tornen a sonar i prefereixo anar per feina, arribo justet a dinar en el moment que comença a ploure de nou.

Continuo amb la panxa plena cap a Pedret i Marça, dos poblets on arribo per una pista ampla i esquivant bassals, i d'alla cap al Castell de Perelada, on ofereixo un bon contrast, mullat i ple de fang, al costat dels jardins i del luxe d'algun asistent al Festival.

Continuo seguint les poques marques que veig, he de tornar marxa enrrera mes d'una vegada, i fuguint cames ajudeu me d'un parell de gossos que no tenien mes feina que perseguir ciclistes que s'equivoquen de cami i acaben al pati d'una masia.

Una estona despres, els senyals em porten a un camp de blat de moro acabat de regar, com que fa estona que no veig cap senyal, torno enrrera i agafo primer el cami de la dreta, que porta a la habitual masia amb gos guardia, aquest cop, per sort, lligat, torno enrrera i agafo el cami de l'esquerra, pero dos kilometres mes tard, sense trobar cap senyal, decideixo tornar enrrera i probar sort pel mig del camp, espero no trobar el pages...

Amagat al canal de reg, hi ha una marca groga, definitivament, cal anar cap el camp de blat de moro. En surto al cap d'uns deu minuts, i aprofito l'aigua del canal per treure el fang de les rodes i de les sabatilles, mentre veig un unic cami que continua el que sembla el cami correcte.

Tres o cuatre km mes tard, sense trobar cap senyal, probo sort pels dos camins del creuament, un porta a un viver sota l'autopista i l'altra a una carretera que estan reasfaltant. Els pregunto als pencaires, sense massa conviccio i em comenten que ja han pasat tres o cuatre buscant el cami, que sembla que s'acaben les marques a un camp de blat de moro i que la majoria pasa de tot i tira directe cap a Figueres.

Per acabar ho d'adobar, agafo el primer desviament enlloc del segon, que quedava darrera una nau, i hem fico en un ocea de oliveres, molt bucolic i mediterrani, pero acabo altra cop al viver sota l'autopista, torno enrrera i acabo agafant la carretera cap a Cabanes, on reomplo d'aigua el bido mentre miro amb enveja una colla que esta a la piscina, i m'encamino cap a Figueres, on trobo un hotelet a la Rambla mateix, amb una habitacio per guardar les bicis i tarifa de temporada mitja.

Tot i que tinc certes preferencies pel rock and roll, decideixo que tres tupes es una mica exagerat i despres de dutxar me, em pentino com sempre, marxo a sopar i trucar a la jefa, i a dormir d'hora, el geladet el deixo per la propera, ha tornat a tronar i acaba caient un ruixat amb pedra i tot.

Dema mes.

De moment, el track:

LES AGUDES PER CASTELLETS

2010-07-25T16:55:00.002+02:00

Una matinal prou entretinguda per probar com responien les forces...

Comencem ben d'hora, el sol encara estava sortint

els integrants de l'expedicio, "poderio i templansa"

i l'objectiu, entre la boirina

atacant un dels ultims castellets

victoria!!!

ja som al cim, i sense perdre'ns

POLVARRU NOCTURN...

2010-07-19T22:44:00.000+02:00

Si les sabatilles han quedat aixi... imagineu la resta, he quedat enfarinat de pols.

Ja feia gairebe un mes que no sortia amb la btt, i avui, al arribat a casa, un cop enllestits els patufets, m'he agafat la bici i el frontal i a rodar.

He apres una pila de coses, el bosc esta perfecte a aquella hora, veure pondre el sol desde dalt de la Rabassada es fantastic, al vespre hi han senglars pels camins i et foten un bon sustu, les trialeres son moooolt mes complicades nomes amb el frontal i sobretot... cal revisar ne l'estat de les piles si arribes de nit.

Aqui teniu el track

CAP DE CREUS RELOADED... A PEU

2010-07-10T22:24:00.002+02:00

Despres d'un mes gairebe sense poguer fer res, una trepitjada certera m'ha deixat el dit gros com una coca i amb una infeccio de cavall, porto una setmana d'antibiotics i caminant coix...

Ja que m'he de quedar a casa, aprofitare per posar al dia el blog, amb la sortida del CE Madteam pel Cap de Creus, reseguint la sortida amb btt de l'article anterior

La sortida comença amb l'estrena de la frago, dormint amb el poble blanc del Port de la Selva iluminat per la lluna, i amb un esmorçar a l'ombra des tres oliveres centenaries, mes mediterrani imposible.

Despres de trobar nos amb la colla del club, xerrada, caminada, bany dels mes agosarats i cerveseta per tohom al far del Cap de Creus.

Un cop hem pasat pel forat de l'infern, tornada a marxes forçades i amb una bona calorada.

PEL CAP DE CREUS AMB LA BTT I PRIMER BANY DE L'ANY

2010-05-22T18:35:00.005+02:00

Ja feia temps que li tenia ganes al sender que va de Cadaques al far del Cap de Creus, i aprofitant un dissabte lliure de compromisos socials, familiars i demes plagues bibliques, m'hi he acostat.

Es nota molt que aquest any ha plogut molt, les gatoses i les bardisses han crescut molt i en algun tram envaeixen el cami, per contra, la ginesta esta florida com feia molts anys que no ho feia, amb un groc que sembla fluorescent.

La tornada l'he fet per carretera, la roda de darrera ha començat a perdre i la manxa estratosferia amb mesurador de pressio a fet figa... de poc que no arribo al cotxe.

Resumint, una matinal fantastica, amb l'afegit del primer bany de l'any, a una caleta practicament deserta, aixo si, l'aigua encara esta bastant freda.

El track es circular, pero he acabat a un bar fantastic, amb una terrasseta a l'ombra d'una colla d'oliveres, enlloc de al cotxe...

L'EVOLUCIO...

2010-05-18T00:17:00.002+02:00

La vida es un anar cremant etapes, del petit vehicle utilitari de tercera ma, al esportiu potent, despres al familiar i, generalment al arribar als 40, un decideix quin es el vehicle que realment vol, sense deixar se entabanar per publicitats, ni potencies irreals, ni velocitats estratosferiques.

Potencia, la suficient
Velocitat, l'adequada
Traccio, a les 4 rodes
Habitabilitat.... tota

Entre setmana un es el que ha de ser, pero com deia el meu avi, per fons que facis el foc, el fum sempre acaba sortint, sempre acaba sortint la vena BUNOVIS.... :-)

CLOROFILA POWER AL MONTSENY

2010-05-08T21:41:00.007+02:00

De moment, les fotos de la sortida, amb en Pekas, "the master of routes", Chemi "the diesel tdi full turbo", Traba the "no entreno pero arraso", Farell the "carreteiro betetero" i jo mateix, jb, "l'amic de l'home del mall..."

La veritat es que, com veieu a l'ultima foto, alguna de les baixades era "rapideta..."

Tambe tenim track de la ruta pels senders del bosque mitago:

I ara, la mini cronica, sortim a les 9 del parking de Viladrau, poble on l'autoritat prohibeix sortir abans de les 9 del mati, o almenys aixo ens va dir el nostre insigne guia, tot i les sospites de que es tractava del conegut atac de l'os dormilega, que impediex a una persona humana aixecar se del llit sense lliurar batalles terrorifiques amb els llençols...

Els primers kilometres son de corriols plens de pedres, rieres pletoriques d'aigua i vegetacio frondosa, de fet, si no fos per sant baro que va pasar uns dies abans a tallar alguna branca, no podriem ni pasar a peu.

Fem una primera parada prop del riu i comencen els riures i les fotos, fins i tot alguns fan negocis de contrabant de burres.

Com que som al fons de la vall, començo a patir en veure que la ruta tira Matagalls amunt, i en efecte, no solsament hem de pedalar, sino que arribem a limits on nomes un o dos dels integrants del grup aconsegueixen no posar el peu a terra.

Una bona suada i algun kilometre mes tard, arribem al coll que mena cap a la bandada de Arbucies, prop de Sant Marçal, i llavors comença una baixada d'aquelles de pedalar i acabar se el desarrollo... qui pugui es clar.

Un primer salt, un segon una mica mes alt, un tercer gairebe sublim i un quart, on gairebe m'estampo, decideixo agafar me les coses amb mes traquilitat, entre l'aire que hem fa plorar com una magdalena i la sorreta de les curves, no baixo massa confiat.

Ja tornem a ser al fons d'una vall, i com sempre, ara toca pujar, una bona pila de kilometres fins Sant Marçal, per una pista on no es veu ni el sol, caldra apuntar la per l'estiu, aixo si que es un gust.

Donades les meves aptituts escalatories, els de la colla van deixant me alguna marca, no fos cas que acabes a picamoixons de dalt, i agafo el meu ritmillo mentre ells pujen com esperitats.

Fa un mes que no entreno mes que alguna estona al rodillo, i l'alergia es deixa notar, resumint, que a mitja pujada pasa a visitar me l'home del mall. Paro a jalar me un powergel que duia per si les mosques, i a recuperar les pulsacions normals abans no hem doni un atac de cor.

Un cop dalt, tirem carretera enlla cap a Viladrau, tots notem el fred, pero ells mes, m'han esperat una bona estona i feia un vent no massa agradable, al final aconsegueixo aguantar una bona estona la roda d'en Farell i contactar de nou amb el pilot.

Acabem de baixar fins el poble per un dels senders que nomes coneix en Pekas i en gairebe res ja som al parking.

Gairebe tots tenim urgencies familiars i, pecat dels grossos, marxem sense fer ni una trista birra, aixo si, agraint al Pekas la magnifica ruta que ens ha muntat. La propera n'haurem de fer dues... o tres :-)))

SORTINT DE L'ARMARI...

2010-05-04T00:25:00.002+02:00

Feia molt de temps que disimulava

fent aquell posat de desmenjat

com qui no vol la cosa

pero finalment

no puc amargar ho per mes temps

...

...

...

Ho reconec

...

...

...

SOC UN MAQUINEROOOOOOOOO

Es que no para de ploure, i si no es amb el rodillo, no hi ha qui entreni

pim pam pim pam pim pam
kilometres venen
kilometres van

o es que us pensaveu una altra cosa???

TAGA PER SANT MARTÍ D'OGASSA, UNA MATINAL DE VERITAT

2010-04-17T17:53:00.002+02:00

Sempre que dic la paraula "matinal", referint me a una sortida a muntanya, la familia ja es pensa que arribare negre nit, ja se que n'he fet varies de matinals de 12 hores, pero aquesta vegada anava de debó.

Quedem a quarts de vuit amb l'amic d'Idaho, i despres d'un parell de cafes i croissants, carretera i manta fins a Ogassa, on mai haviem anat i que ens sorpren molt gratament, una zona a redescobrir

A les deu en punt comencem a caminar, a les 11 som a la Portella d'Ogassa i a les 12 al Taga, tot i que fa hores que tinc el croisant als peus i arribo dalt amb l'estomac bramant com una lavadora centrifugant.

Despres d'encarregar me d'un fantastic bocata de formatge que portava a la motxilla, la cosa ja es veu d'un altra color, i la baixada fins el Coll de Jou es fa en un pim pam.

Despres de donar una ullada al fumadero de porros, perdo, el refugi no guardat de Sant Jordi, agafem la pista encimentada cap el poble, i un parell de km avall, agafem una drecera que ens evita seguir tot de giregonces de la pista i ens deixa a un parell de km del poble.

Voliem agafar una altra pista que surt de la curva abans del refugi, cap el poble, pero no hem trobat massa evidencies, i abans d'encigalar nos, em preferit asegurar.

Entre una cosa i l'altra, a tres quarts de dues som al cotxe, i mentre truco a la jefa que prepari dinar per mi, el company posa el cotxe en marxa i carretera i manta cap a casa, a dinar!!!

GRA DE FAJOL GRAN PEL COLL DE LA MARRANA, PER FI, NEU I GEL!!!

2010-03-30T22:20:00.008+02:00

De GRA DE FAJOL GRAN I MONOGRAFIC ALPINISME

Un hivern amb molta neu, fins i tot a casa, pero estem gairebe a l'abril i encara no n'havia trepitjat a conciencia, el Monografic d'Alpinisme organitzat pel C.E.Madteam era l'excusa perfecte per tornar a la "segona casa", les muntanyes.

Ja gairebe no recordaba lo dur que es aixo de llevar se a les 5 del mati, pero aconsegueixo deslliurar me dels llençols, que oposen una ferotge resistencia, pero res pot aturar me, semblo el lobezno emprenyat.

De tota manera, la dona no es mostra massa impresionada per les meves demostracions de "poderio matinal", limitant se a fer aquell comentari de l'asterix, estan bojos aquests romans...

Com sempre, mentre acabo d'esmorçar, hem cordo les botes i acabo de carregar el cotxe amb una madalena a la ma i el cafe a l'altra.

Tiro gairebe sol a la carretera fins Ripoll, veient com el sol va guanyant lentament la partida a la foscor, i paro a fer un croisant al forn de sempre. Al cap d'una estona, veig pasar el cotxe del presi, m'acabo el cafe i surto carretera enlla.

Arribem al Refugi Pastuira, al primer parking de Vallter, i per fer temps, tornem a esmorçar, no fos cas que quedesim sense forces, torrades, embotit, formatge...

Poc a poc van arribant tota la colla, xerrem una estona amb els monitors de l'escola glacera i els participants al monografic d'alpinisme, tothom esta molt animat, tot i l'hora, i sembla que hi han moltes ganes de començar.

De GRA DE FAJOL GRAN I MONOGRAFIC ALPINISME

Un cop hem deixat el curs en mans dels profesionals, ens toca a nosaltres, l'objectiu es el Gra de Fajol Gran, i tambe el Petit, el Pastuira, el Balandrau i no se cuantes coses mes que hem anat xerrant durant la setmana, mes tard ja aniran arribant les rebaixes.

De GRA DE FAJOL GRAN I MONOGRAFIC ALPINISME

Formem un grup molt maco, amb gent que feia temps que no ens reuniem i ilustres "desapareguts", alguns amb raquetes, altres amb esquis i la majoria, a peu.

De GRA DE FAJOL GRAN I MONOGRAFIC ALPINISME

La pujada es animada, cadascu segons les seves posibilitats, aqui es nota qui ha esmorçat tres vegades i pujo relativament tranquil, mentre algun company esbufega que dona gust jejeje

L'ultim tram abans del Coll de la Marrana es ben dret, pero la neu esta perfecte, pujem sense posar nos grampons, i aprofito per estrenar les raquetes. No es veuen gaires restes de l'allau de la setmana pasada, aixo si, un parell de cornises estan preparades per caure, caldra anar vigilant a la baixada.

De GRA DE FAJOL GRAN I MONOGRAFIC ALPINISME

Fem una primera parada de reagrupament i tirem pel dret muntanya amunt cap el Gra de Fajol Gran, que tenim a l'esquerra, deixant de banda el Bastiments, entre la colla que estavem alla, crec que l'haviem pujat unes 35 vegades.

De GRA DE FAJOL GRAN I MONOGRAFIC ALPINISME

El sender no esta gens marcat, de fet, amb la neu, acabem pujant pel dret, esquivant els trams mes costeruts o amb masses pedres i en una horeta arribem al cim, carregadet de neu, i ens dediquem a fer fotos i recarregar forces, ja sigui amb alguna barreta energetica o amb el clasic entrepa casola de pernil.

De GRA DE FAJOL GRAN I MONOGRAFIC ALPINISME

L'aresta que mena al Gra de Fajol petit esta en unes condicions optimes, i veiem un parell de cordades que hi arriben per algun dels molts corredors o canals que hi porten, pero al final, continuem amb les rebaixes i decidim tirar avall, anar a fer una visita als companys del monografic i a recollir el fotograf oficial i el seu pelut ajudant.

De GRA DE FAJOL GRAN I MONOGRAFIC ALPINISME

La baixada es entretinguda, la neu encara aguanta prou be i no hem de patir massa, tot i que algun component del grup, que surt a muntanya per primer cop, va una mica mes atabalat del compte, pero disfrutem molt.

La colla del Monografic esta sota la canal Estreta, hi han muntat una pila de reunions i bolets de neu, practicant rapels i autodetencions.

De GRA DE FAJOL GRAN I MONOGRAFIC ALPINISME

Despres de xerrar una estona, acabem de baixar fins el parking, on l'otto, el pelut ajudant del fotograf, ens fa una demostracio d'acceleracio a 4 potes, perseguint un 4x4 que baixava de pistes, ens dona un bon ensurt, pero aconseguim que torni amb un parell de crits ben donats.

Hi ha gana, i decidim baixar fins a Setcases, on tenen unes butifarres tamany xxxxl, i les mongetes tambe estan a l'alçada de la gana que portem, de fet, no arribem ni a fer la foto, tal com les porten ens les cruspim, butifarra, mongetes, amanida, postres, copa i puro, alguns estant temptats de jalar se un pijama doble, pero al final ens refrenem, que hem d'anar a sopar d'aqui a dues hores i no podem quedar malament.

Arribem al Refugi Pastuira, pasem per la dutxa, fem alguna migdiada per recuperar les forces, i despres anem a veure els participants del Monografic, que estan en plena clase teorica, veient un audioviual amb una pantalla improvitzada, algun ja esta mes en el mon dels somnis que no en aquest.

Fem un senzill sorteig com a agraiment als participants i com que sembla que hi ha gana, anem cap el menjador, on entre rialles i comentaris, s'ens pasa el sopar volant.

De GRA DE FAJOL GRAN I MONOGRAFIC ALPINISME

Anem a dormir ben rapid, dema encara hi ha feina, alguns a la muntanya i altres... a la benediccio dels palmons al Diumenge de Rams.

Que dura es la vida del muntanyenc...

FA UNA SETMANA

2010-03-16T23:56:00.009+01:00

Fa una setmana, una nevadeta de 15 centimetres, anunciada tres o quatre dies abans, va ocasionar un caos de categoria especial del que encara es pateixen consecuencies, sobretot a la banda de Girona.

Deixant de banda petits detalls com uns milers de persones que van trigar entre 6 i 8 hores en recorrer els habituals 15-20 kilometres cap a casa, el govern ja ens ha notificat que tot ha funcionat perfectament...

BTT A COLLSEROLA, ESQUIVANT ARBRES CAIGUTS

2010-03-14T12:34:00.004+01:00

Despres de cada nevada, la meitat dels senders acaben tallats pels arbres caiguts, i tot i que ho hem intentat, al final hem fet una sortida amb molta pista ampla i carretera.

despres penjare la rutilla al wikiloc

BTT AMB ELS MARESMENYUS... QUINA COLLA!!!

2010-03-07T16:34:00.004+01:00

Feia temps que anavem al darrera de fer una sortida per la zona del maresme i descobrir els senders dels goonies, com diuen per alla, i la veritat es que ha valgut la pena esperar.

El juanillobtt ha muntat un recorregut amb una mica de tot, sobretot senders i trialeres, i un esmorçar a Canyamars per recuperar forces, que alguns anavem molt faltats, no es pot anar a dormir tard despres d'un soparet i l'endema tirar fort...

Resumint, una sortida ben muntada i amb una bona companyia, que mes podem demanar ?

A FALTA DE PAN, BUENAS SON TORTAS...

2010-02-28T22:52:00.006+01:00

De sant cugat a montserrat

Quin Febrer, molta neu, moltes borrasques, molt risc d'allaus... i ni un trist corredor, ni una sortideta amb els grampons ni el piolet...

De tota manera, el balanç es prou bo, 6 sortides amb la bici, gairebe 200 km de rodar amb la btt, i un final de festa amb gairebe 60 km de carretera, la clasica Sant Cugat-Montserrat.

Fins a Monistrol, molt be, es nota que aquest any he rodat molt mes que l'anterior, pero la pujada... aquells ditxosos 9 km se m'atravesen sempre, i una btt, encara que porti gomes llises, no es una bici de carretera.

Resumint, estic mes en forma que anys anteriors, pero no hi ha manera d'aprofitar ho, i els pantalons cada dia m'apreten mes per l'increment de volum dels..... cuadriceps :-)))

CORREDORS? SI, EN BICICLETA...

2010-02-21T17:11:00.007+01:00

Ahir dissabte semblava el dia perfecte, sol, muntanyes de neu, un company amb ganes de sortir i la motxilla neta, despres d'un mes d'acumular pols.

Donçs no, un risc d'allaus mes enlla del que seria recomanable i un company que va acabar la nit de divendres poseit per l'esperit de Guti, ho va tornar a impedir, ja veig que aquest any pocs corredors farem...

El que no falla mai es la btt, ja portem 180 km en 6 sortides, i gairebe no hem repetit ni un sender!!!

Ja que no escalem, almenys pedalem, aixo si, com duri massa, crec que un dia d'aquests hem deixare poseir pel l'esperit d'el guti aquest...

I en un pim pam, pim pam, la sortideta d'avui:

BERENAR D'ALTRES EPOQUES

2010-02-16T20:19:00.006+01:00

Aprofitant que demà es l'enterrament de la sardina, hem preparat una bona colla d'arengades amb faldilles.

Cal mantenir les tradicions, i de pas hem fet un berenar com deu mana, una arengada, pa amb tomaquet i un gotet de vi.

Bon profit!!!

SOL SOLET, VINE'M A VEURE, VINE'M A VEUREEEEEE

2010-02-14T14:41:00.009+01:00

Diumenge, son les 7:29 i estic a la cuina esmorçant, encara amb alguna lleganya i una mica avorrit, semblo el floquet de neu a la gabia.

Al garatge, la motxilla, preparada desde fa gairebe un mes, espera un altre cap de setmana amb temps raonablement bo o un risc d'allaus que no pasi de 2, aquest tampoc ha pogut ser.

Per sort, un grupet d'amics del poble surt cada diumenge a primera hora amb les btt, i s'han avingut a acollir-me; gairebe he fet els mateixos kilometres en un mes que en tot el 2009, l'unic problema es que surten d'hora, molt d'hora, a les 8:00 ja estem en marxa.

Avui toca pujar al Puigmadrona, despres cap el Tibidabo, baixar cap a Sant Medir i cap a casa, que les benvolgudes parelles i els nanos ens esperen per anar a pasejar i fer el vermut, cal aprofitar un hivern amb poques sortides a la muntanya dels mascles alfa.

El termometre del comtakilometres es deu haber avariat, fa estona que marca 6 graus i no he sortit del garatge, mitja hora despres marca 2 graus de res, pero jo estic suant, les rampes del Puigmadrona no perdonen, ni els kilos, ni el poc entrenament, ni el poc dormir...

De SORTIDES BTT

Arribem a l'ermita de la Salud, el fred ens refreda els anims i decidim baixar cap a Papiol i retallar la pujada al Tibidabo, amb el dia que fa, no estem per alegries, i la temptacio d'un descens de gairebe 5 kilometres es massa forta.

Despres de patir a la pujada, arribem al meu terreny, la colla esta mes forta pujant, pero jo tinc un desconectador de cervell mes potent, i a les baixades recupero terreny.

En paso un, despres l'altre, el de la doble es resisteix,pero nomes una estona, i quant gairebe arribo al final, sento un GARRANYIIC CRAC...

De SORTIDES BTT

Una branca s'ha enrredat amb la cadena i la "patilla" del canvi, no he caigut, pero gairebe, paro a treure la i continuo, mentre pasem per dins de Papiol en grup i com uns esperitats.

Trobem un parell de rampes tipus parking, amb uns desnivells curts pero brutals i la tragedia es materialitza, cada 4-5 pedalades, salta un pinyo, acabo d'arribar dalt a peu, sense atrevir me a mirar el canvi, que no estem per gastos, pero no hi ha res a fer, pel que sembla, s'ha torçat la "patilla" i haurem d'anar a ca'l ciclista.

Amb paciencia i mirant de no forçar, anem tirant cap a Sant Cugat, per sort, ha sortit el sol i ja estem gairebe a 6 graus, pero el mal humor no marxa.

Almenys el GPS ha funcionat perfectament, amb una traça perfecte que penjare aixi que aconsegueixi que no es barregi amb la ruta que vam fer a Viladrau, que aixo del compegps es mes complicat del que pensava.

10.001

2010-02-08T19:46:00.005+01:00

Fa gairebe dos mesos que no paro, Nadals, Cavalcades de Reis, els Tres Tombs de Sant Antoni, impostos i resums anyals, sopars i dinars pantagruelics.

Tot i aixo he aconseguit anar sortint algun mati amb la btt, fins i tot he arribat al mar seguint el cami de l'aigua, de l'aigua de la riera, que va a parar al riu Besos i d'alla al mar.

Aquest mati pensava en lo abandonat que tinc el blog, i mentre anava pensant en tot aixo i en actualitzar el blog amb alguna sortida o algun pensament mes o menys catxondo, m'he trobat amb una gran sorpresa, avui ha rebut la visita 10.001!!!

Per tots aquells que, de tant en tant, paseu per aqui, GRACIES!!!

QUIN MATI...

2009-12-20T14:34:00.007+01:00

Fora estem a -4 graus, son les vuit del mati i nomes porto a sobre una samarreta de licra i uns pantalos curts.

Mentre agafo forces per sortir del cotxe, surten tot d'homenets blaus d'una furgoneta i un tros mes enlla, una parella de la guardia civil, amb tricorni i mostatxo xerren animadament amb dos mares noels vestides amb un tanga i sostens vermells i blancs.

Una ullada del sol apareix per l'horitzo, iluminant les pedres d'un castell ple d'extranys personatges que fan cua a un barraco d'on surten fumejants tasses de cafe i croisants d'abans d'ahir, m'els jalo i continuo endavant, mentre m'adono que porto un pitrall de colors amb una extranya combinacio de numeros identic als que porten tota aquesta colla de ximples.

Mica en mica, ens van concentrant davant d'una arcada inflable de color negre i un home amb un microfon ens va llençant una arenga, aixo sembla bravehard abans de la batalla.

De repent, mentre sona una musica estrident que sembla la versio maquinera accelerada de la sintonia del hombre i la tierra, s'obren les portes, i una riudada de ballarines amb xiruques surt esperitada, mentre els-les persegueixen els homenets blaus que baixaven de la furgoneta, i els tres reis d'orient, amb les seves llargues capes i les corones al cap es llencen muntanya avall perseguits per una versio casolana dels increibles i de dos nedadors amb banyador i espardenyes de set vetes.

Hem poso a correr, seguint una blancaneus i dos nans, dins d'un bosquet, deixant enrrere un corredor ple de neumatics que pretenia frenar la nostra marxa, i poc despres, mentre s'ens acosta l'home del micro dalt d'un 4x4 posant musiques estrambotiques, trobem una pila de tubs de formigo, catwoman hi grimpa agilment, mentre una colla de llenyataires que ens precedeixen, es llença sobre una taula on regalen red bull i avellanes.

Recuperades les forces amb la magica combinació, i un cop atravessada una teranyina de cordes encreuades, arrenquem a correr muntanya amunt, on ens esperen un camio de bales de palla per escalar i dos contenidors plens d'aigua i fang.

Ja dins del castell de nou, una piscina d'escuma i un parell mes de barreres de bales de palla intenten frenar nos, pero es inutil, nomes un grapat de filferros, que ens obliga a reptar pel terra, ens retarda uns segons, pero aconsegueixo arribar al final, esprintant amb dues vaques i una colla de calicos electronics que estant encara mes fotuts que jo.

Si, tot i que despres de la ultima mitja marato vaig jurar i perjurar que mai mes tornaria a correr, he caigut en la temptacio, he corregut la Epic Run.

LES MARES SEMPRE T'ACABEN FENT TOCAR DE PEUS A TERRA...

2009-11-29T17:24:00.004+01:00

Tres caps de setmana sense donar un pal a l'aigua, i avui, ja vestit de "betetero-freerider-radical-como-molo", descobreixo, al obrir la porta el garatge, que esta plovent.

Pujo a casa amb els anims sota terra, buscant una mica de caliu familiar que m'els remonti i descobreixo que els barrufets estan fent la migdiada i la meva santa esposa esta al sofa fent practiques d'hivernacio.

Per sort, fa temps que tinc un garbuix de fotos per ordenar al ordinador i decideixo dedicar m'hi en cos i anima.

Hi han fotos dels ultims 3 anys, cursos d'alpinisme, d'escalada, corredors i travesses hivernals, rodejat de neu i glaç, vivacs a 2.800 metres sota el Perdut, trescant per crestes i senders, esquivant arbres i reguerots amb la bicicleta, de tot una mica.

Ma mare apareix silenciosament, tambe ha vist a tota la colla dormint i no els vol despertar, es posa al meu costat i hem comenta que amb aixo de les fotos digitals, no li ensenyo mai fotos.

Hem dedico una estona a fer li un resum de les diferents activitats muntanyenques documentades a la pantalla de l'ordinador i al final, un cop demostrat que soc un home amant del risc i preparat per tot, comenta que aniria be que pujes dalt la teulada a treure les fulles del desaigua, no sigui que acabi entrant aigua a les golfes.

M'hen vaig al bar a veure el Barça.

MADKEDADA MIXTA COLLSEROLERA

2009-11-10T23:15:00.009+01:00

Tenim "chica nueva en la oficina"

Despres d'una setmana i mitja de pensar, repensar, parlar amb la dona, el nen, la nena, la mare, el coixi i amb les meves altres nenes de dues rodes.... m'he decidit a incorporar una nova xicota, una specialiced negre, que venia de molt bones mans, d'aquestes mans.

La primera sortida, nocturna, amb el frontal al cap i vestit encara de civil, va acabar donant vots i saltant escales avall, a quarts de dotze de la nit, a la plaça del poble, per tant, podeu deduir, que es una maquina per disfrutar com un "enano".

Una veritable maquina total, res no l'atura...

Diumenge passat vam trobar nos tota una colla d'amics, coneguts i saludats amb el denominador comu de coneixer nos virtualment al forum del madteam.

Bon recorregut, molt bona companyia, moltes ganes de pedalar i un fart de riure continu durant 4 hores de trialeres i pistes de collserola.

Aixo si, al final no ens vam escapar de llepar tots el terra, ni que fos a peu parat.

Resumint, que m'hauran de posar les orelles al clatell per que hem capiga el somriure a la cara

Ep, que tenim track!!!

MATAGALLS DOBLE I SENSE DINAR

2009-10-20T00:51:00.008+02:00

La sortida va començar molt be, bona companyia, un vehicle nou, potent, modern, luxos, amb capacitats muntanyenques mes que probades, una xofer a l'alçada, un bon esmorçar al fornet de sempre...

Semblava que l'anulacio de la ruta betetera, per complicacions lumbars del guia, podria quedar compensada per la capacitat d'improvitzacio que ens caracteritza.

La continuacio no va quedar enrrere, inici de la ruta amb amplia zona on aparcar, l'ermita romanica de Sant Bernat i l'hotel adjacent, amb instal.lacions de luxe on reomplir el camelback triant qualsevol ampolla de la carta d'aigues minerals...

From MATAGALLS RELOADED

La cosa va anar complicant se amb el cami ple de bardisses i ben poc transitat, aixo si, les vistes, genials, sembla mentida que encara quedin itineraris tant desconeguts a muntanyes tant transitades, fins i tot vam fer alguna trepadeta.

From MATAGALLS RELOADED

En veure l'aglomeracio del cim del Matagalls, vam decidir flanquejar lo i obviar el pas pel cim, baixant directament cap al coll Formic, on teniem pensat recuperar forces, atipant nos de valent a base de carn a la brasa, cargols amb sanfaina o qualsevol altra requisit que ens posesin davant.

Aqui va començar la davallada als inferns, no hi havia taula per abans de les 4, i no podien ni fer nos un trist entrepa, veien l'atabalamenta de gent i les cues, no ens vam atrevir a insistir.

Donat que encara era una hora força prudent, vam pensar de tornar al cotxe i fer un dinar tardà, entretenint la gana amb un parell de cerveses i una bossa de patates fregides... algun de la colla fins i tot es va atrevir a consumir una coca cola.

Prometent nos les molt felices, vam començar a caminar cap el cami de tornada, pero un filat agafat amb filferros ens barraba el pas, i no semblava pas que allo fos una d'aquelles tanques que es posen pel bestiar, allo era una declaracio d'intencions, res de pixapins, ni que siguin excursionistes de motxilla.

Van intentar rodejar la finca, buscant un acces amagat al cami, pero la tanca s'allargava mes i mes i les nostres forces minvaven a cada pas.

Entretant, els nostres estomacs entonaven raus raus de protesta, emulant un cor de granotes i gripaus de nit d'estiu, i el cami, ja de per si ple de gent, s'anava transformant en una proceso de "barbies i kens van a la muntanya".

Finalment, no ens va quedar cap altra opcio que repetir la pujada al Matagalls, fins a l'alçada del coll de Llops, moment en que, sense poguer suportar mes la tortura, ens llançarem muntanya avall fins un corriol que ens mena de nou al cami pel que haviem ascendit, entre boscos de faig i catifes de fulles.

From MATAGALLS RELOADED

A quarts de set de la tarda, asedegats, famolencs, garrativats i esmaperduts, vam arribar a una area de servei de l'autopista, on vam poguer menjar un parell de bocates de truita, mentre l'home bionic que ens va guiar entre les tenebres a ritme de "matacaballo", es prenia la segona coca cola del dia i ens comentava que s'esperaria a casa a menjar "alguna coseta"

Per mi que de tant treballar amb ordinadors, s'ha tornat cibernetic, i porta un parell de piles alcalines sota l'aixella...

Aqui teniu el track:

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?&id=588655

L'ARBRE DE L'AVI JOAN

2009-10-20T00:40:00.009+02:00

De MONTSERRAT

Feia dos anys que no hi anavem, entre plujes, fred, compromisos i nanos massa petits, pero al final vam ajuntar nos hi una bona colla.

Alla on sigui la teva anima, entre les muntanyes que estimaves, segur que, en veure'ns, ha somrigut.

De MONTSERRAT

LA COLLITA DE TOMAQUETS

2009-10-08T21:05:00.004+02:00

sabieu que els tomaquets fan olor???

sabieu que tenen gust???

sabieu que nomes cal un test, terra i una mica d'aigua???

donçs com es que encara mengeu pilotes de pinpon vermelles???

I encara en queden 6 o 7 madurant.

MATINAL BETETERO-ESCALATORIA AL GARRAF

2009-10-04T19:51:00.009+02:00

Arriba l'hivern, i cal estar una miqueta en forma per la temporada de neu, corredors, gel.... volia anar a rodar una estoneta amb la bici, i ens vam posar d'acord amb un company en la mateixa situacio que jo.

Sortint de Gava, vam anar pujant fins la ermita de Brugues, i d'alla cap el castell d'Eramprunya, tot i que com que no sabiem massa per on anava la pista, decidim pujar hi per la via directa, que per alguna cosa som dos escaladors experimentats i vencedors de mil batalles...

Com podeu imaginar, ens hem fet un tic de carregar la bici a l'hombro muntanya amunt, mentre els litres de suor i les forces anaven avall.

Per sort, la tornada es una pista cara avall llarguisima, rapidisima... i perillosissima, imagineu el desnivell, que, de pujada, els ciclistes li diuen "el purgatori".

Resumint, que entrenar no se si hem entrenat, pero ens ho hem passat bomba.

BALANDRAU AMB MITJONS D'HIVERN

2009-10-03T17:03:00.010+02:00

Ja feia dies que tenia ganes de pujar hi, al balandrau, m'haviem proposat la pujada un parell de cops, pero entre una cosa i l'altra, encara el tenia pendent.

A les 5:30 ja estava dempeus, acabant de carregar me la motxilla i les botes, de fet, amb temps de sobres, com m'agrada a mi, pero al deixar me la camara a casa, vaig haber de recular i vaig acabar arribant tard... uns 2 minutets, pero el company es puntual, i ja m'esperava :-)

Fem una parada a Tona i una segona, aquesta ja amb esmorçar, a Ribes de Freser, pero acabem arribant a bona hora a Queralbs, on comencem a pujar cap a Coma de Vaca, parant un moment al Salt del Grill, que baixa be, tot i estar a la tardor i lo poc que ha plogut.

Continuem amunt a molt bon ritme, de fet, vaig treient el fetge, i tot i la temperatura fresca i que encara no toca el sol, suo com un tocinet, una mica per sobre del refugi de Coma de Vaca, parem a fer un mos.

Continuo endavant, i a mitja pujada començo a notar una escalfor brutal als peus, crec que m'he pasat amb els mitjons... aixo portara problemes

Poc despres, trobem una sorpresa prop del coll, sembla que tenim una nova planta, encara no catalogada, als prats, pel que sembla, algun pastor s'ha cansat de caminar i ha substituit les caminades per les traveses en moto

Poc despres arribem al coll i comencem un senzill cami cap el cim, tot i que els peus se m'estan escaldufant per moments i començo a pasar ho magre

Fem un mos per recuperar forces i comencem a baixar per l'altra costat de la muntanya, cap al poble de el Serrat, seguint unes fites que, basicament, segueixen el criteri del avall que fa baixada.

Travessem un bosc on fa pinta de trobar s'hi rovellons sovint, pero els nubols que veiem fan que no ens hi aturem massa, te tota la pinta de que avui ens mullarem.

Al final aconseguim arribar al cotxe amb les primeres gotes, i arribar a Ribes a fer una cervesa sense remullar nos massa, de tota manera, un servidor de vostes, acaba amb dues butllofes a cada peu i un cruiximent de cames m'ha durat fins dimecres.

Aqui teniu el track que vam fer servir de la wikiloc, gracies a l'autor.

LA "NOVA" BTT, D'ESTIL TOMAC

2009-09-19T22:32:00.008+02:00

Es la meva primera btt, de l'any 1992, i li feia falta una posta a punt, un canvi de manillar, una neteja a fons, ja que hi havia fang de l'epoca dels dinosaures, i pensant en dinosaures, l'he "tunejat" segons l'estil d'en Tomac, de l'epoca inicial de la btt, ara haure de decidir si hem deixo la melena d'en Tinker Juarez o el bigotet d'en Ned Overend.

Ben aviat, alguna foto mes, ja amb els canvis muntats i els detallets acabats, pero de moment, es un diable de bici.

Aqui teniu alguna foto mes, amb la btt "supermotard" acabada.

I aqui teniu la propera candidata al tuning ciclero...

s'acepten propostes:

- una fixie??

- posar li un manillar banya de vaca com el del fignon???

- la foto a la bassa???

- ...

TEORICAMENT, PUJADA A LA TOSSA PLANA...

2009-09-12T15:56:00.004+02:00

From pic de la coma estremera

Divendres 11 de setembre, despres de veure les comemoracions previstes, decidim que el millor que podem fer es conmemorar que estem vius i podem anar a la muntanya.

Tenim previst pujar a la Tossa plana de Lles, pero com que els integrants de l'expedicio som aguerrits alpinistes, curtits en mil batalles contra els elements, naturals o no, decidim posar hi una mica de sal al assumpte i pujar cap al port de Setut, fer la cresta fins el pic Setut i arribar nos a la Tossa Plana.

Aprofitem l'itinerari habitual desde el Refugi del Pradell, fins el Pla de les Someres, passant pel bosc per un cami ple de pedres. On acaben els arbres, anem cap a la nostra esquerra, primer fins la Bassota de Setut, i despres fins l'Estany Gran de Setut, una zona molt tranquila on gairebe no trobem ningu.

Encarem el Port de Setut, amb un fort pendent desde el llac, pero acabem pujant hi sense masses problemes.

Un cop al Port, ens mirem la cresta que mena al Pic de Setut, segons la ressenya que portem, molt asequible i nomes amb un pas amb una petita complicacio, pero despres de probar diverses opcions, trobem que pasar hi sense cap mena d'assegurança es massa arriscat, i variem l'itinerari, en lloc de la Tossa Plana, anirem cap a l'altra banda, a fer el Pic de la Coma Estremera, la Collada Fonda i el Tossal Bovinar, baixant cap el Serrat dels Cugots i d'alla cap el cotxe.

Son cims senzills, amb magnifiques vistes a les muntanyes d'Andorra, acabem fent una pila de fotos, per sort, el temps ens acompanya i arribem al cotxe sense mullar nos, tot i els nubols foscos que es van acostant.

CANIBALISME!!!

2009-09-02T20:55:00.005+02:00

Fa uns mesos, vaig arreglar una mica el terrat de casa, netejant una vella jardinera i col.locant un parell mes de gelosies, per que fesin una mica d'ombra i donesin una mica d'intimitat als sopars que fem a la terrasseta de casa, i al cap d'uns dies va apareixer per sorpresa una planta "desconeguda".

Seria un roser? potser una "maria"?, fos qui fos, l'hem tractada com una filla mes de la familia, i per sorpresa de tothom, practiquem jardineria de profit, de molt bon profit, tenim una fantastica tomaquera que ens ajudara a preparar amanides mes barates i gustoses.

Aixo si, per molt que la considerem casi de la familia, d'aqui un parell de setmanes la devorarem sense pietat com aquell deu mitologic que es jalava els fills.

LA VIA DEL FERRO AMB LA FAMILIA, ULTRALIGHT??? ULTRAHEAVY!!

2009-09-01T09:37:00.004+02:00

Costa de llevar tota la colla despres de tants dies de vacances, pero marxem a una hora raonable de casa i aconseguim arribar a Ripoll abans de dinar.

L'itinerari es molt senzill, es una via verda, un antiga via de ferrocarril rehabilitada per la que es pot circular a peu, en bici, amb patins... no gaire llarga, uns 10 km i en bona part sota l'ombra dels arbres.

Acabem de muntar el cotxet i la cadireta i colocar les dues motxilles on podem i en menys de mitja hora ja estem pedalant. La veritat es que costa pedalar arrosegant el cotxet, la pitufa i les dues motxilles, o aixo o estic fatal de forma...

Parem una pila de vegades a fer fotos, a explicar li al petit que no pot aixecar se ni posar se a saltar sobre la cadireta i molt menys si esta la bici en marxa, pero aconseguim arribar a Sant Joan de les Abadesses sense masses destroses.

Dinem sota una ombra a l'area de picnic habilitada i ens prenem un parell de cafes amb gel per rematar.

La tornada es especialment agraida, un suau desnivell en baixada fa que amb quatre pedalades ja frueixis de la brisa.

Desmontar les bicis i els cotxets i tornar a carregar el cotxe no es massa facil, sobretot per que hi ha de cabre tot de nou, pero despres d'una sortida familiar com aquesta, res no ens desanima.

Fem una parada a mitg cami per berenar i a entrada de fosc estem posant el cotxe al parquing de casa.

MATAGALLS PER SANT SEGIMON

2009-09-01T09:20:00.007+02:00

Es el bar de carretera per excelencia, les 4 carreteres, a Tona, hi pares anant en moto, anant a escalar, amb la btt, tant si vas al pirineu, al montseny... el que no habia vist mai son els xuxos king size que tenen, no vaig ni pensar a fer los una foto

Avui tenim un objectiu asequible, esperem que sense nubols, que ultimament no ens els treiem de sobre, pujarem al matagalls per Sant segimon, sortint de Viladrau

L'itinerari comença amb una pista ben ampla que comença al costat del restaurant la Solana, on tenim previst dinar, per cert, molt be (sembla que faci una guia gastronomica...), i despres d'una mitja hora, s'agafa un cami a l'esquerra cap una masia amb una font de doble canyo.

En aquest punt ens internem al bosc, que comença a mostrar els colors de la tardor, grocs, marrons, vermells encesos... aixo si, els verds encara hi predominen amb tots els tons de la paleta.

Poc abans d'arribar a Sant Segimon trobem un desviament cap a la dreta, es la nova variant del cami, l'antic pasaba pel costat de Sant Segimon, be, pel mitg, pero ara ja no es una masia abandonada, esta rehabilitada, tenen cavalls, i poques ganes de que pasi gent pel mitg de casa mentre estant treballant.

Sortim al coll de les tres creus i caminem per una pista ampla fins que fa una curva de dretes molt tancada, on agafem un caminet amunt que ens deixa de nou a l'antic itinerari, que va carenant ja fins el Matagalls, on arribem en una horeta.

Fem les fotos de rigor i marxem avall, tot el dia que els nuvols van jugant amb nosaltres, pero ara no n'hi ha ni un i el sol pica de valent.

Un parell d'horetes i una pila de fotos mes tard, arribem a la Solana, i en menys temps del que es triga en explicar ho, ja estem endrapant i fent plans per aquest hivern.

RICK-NIRVANA-ASTLEY

2009-08-13T23:34:00.004+02:00

(llegiu ho amb l'accent del cabrer del anunci del mitsubishi)

I KURT... QUE OPINA DE ESTO???

Per si no el recordeu, l'anunci del cabrer i el mitsubishi

Gavarnie 2009, 4 dies perseguint fites entre nubols

2009-08-09T21:15:00.023+02:00

From Gavarnie 2009

1/8/2009, COMENÇA L'AVENTURA.

Motxilla posada, piolet i pals a les mans, les botes penjades del coll, la bossa amb roba "normal" a l'altra ma... vaig pasant llista de tot el material mentre faig salivera pensant en el croisant calento i el cafetonet que m'esperen al bar del carrer de baix, pero el primer contratemps serios s'interposa, es dia 1 i han canviat l'horari, obren a les 8:00 i son les 6:45...

Per sort, el company es puntual, decidim tirar endavant i esmorçem una mica mes amunt de Girona, ara si, un parell de croisants i cafes amb llet.

Tenim encara per endavant una bona tirada de kilometres i agafo jo el cotxe una estona, mentre anem xerrant, avorrits amb tantes cues, un accident prop de Toulouse ens te parats gairebe una hora i mitja a l'autopista. Comprobem l'horari i no arribem a temps de pujar per les Escales de Serradets, caldra pujar directament al refugi desde el coll de Tentes i deixar les per l'etapa de l'ultim dia.

Dinem a una area de servei i, just despres de pasar l'ultima benzinera abans de Gedre, s'encen la llum de reserva, pasem de tot i cap a Gavarnie i el coll de Tentes, on ens vestim de romans i deixem abandonat el fidel Honda fins d'aqui a 4 dies.

Hi ha bastants nuvols i un cel amenaçant, ens afanyem per arribar a l'hora de sopar del Refugi de Serradets, les 19:00, a ser posible, secs, pero prop del collet a la vall de Serradets, amb els peus a l'aigua, agafats a les cadenes de pujada i amb el piolet de punxa amunt a la motxilla, cauen els primers llamps i trons, quina por!!!

Just en el moment en que els guardes preguntaven si tothom havia arribat, apareixem per la porta del Refugi, deixem les motxilles i gairebe encara amb el gore posat ens asentem a sopar.

Petem la xerradeta amb un trio de companys una estoneta i no triguem gaire en ficar nos al sobre, que dema tenim un bon desnivell per endavant.

2/8/2009, REFUGI DE SERRADETS, CASCO, TORRE DE MARBORE, LAGO HELADO.

From Gavarnie 2009

Fa un bon sol, tot i que les boires tapen les valls baixes, mentre anem pujant cap a la Bretxa de Roland, primera fita del dia, aquest any la gelera te molt millor aspecte, fa un parell d'anys era una trista clapa de glaç a mitg fondre.

Un cop pasem l'enorme porta, li comento al company l'itinerari, just a sobre del paso de los Sarrios, per una esquerda que es veu, pero tot i els meus comentaris, no ho acaba de veure clar.

Grimpem amunt per un tram facil, pero bastant exposat, hi ha un pati d'uns 35-40 metres i les motxilles semblen tivar nos en la direccio equivocada, pero ho anem superant.

Un cop passat el tram mes complicat, deixo la motxilla i acabo d'entrar a l'esquerda per comprobar si el pas es posible i trobo la sortida bloquejada per la neu i el gel, acabem de perdre gairebe una hora per res.

Decidim desgrimpar, tot i el perill, i pasar pel paso de los Sarrios cap a l'altra costat del Casco, una cara que s'ens presenta com una pedrera inmensa, per tant, decidim tirar directament cap a la Torre de Marbore, pasant per diverses clapes de glaç,pero amb una traça marcada que ens facilita l'acces al corredor que mena al cim.

Les vistes son precioses, amb tota la vall de Gavarnie als peus, amb l'Olla i la Gran Cascada envoltats de nubols que van pujant amunt, fem una pila de fotos i continuem per l'altra vessant cap al Pico de la Cascada, que tapa la zona del Cilindro y el Mont Perdut, l'objectiu de dema.

Anem seguint les fites cap a la Faja Roya i a mitja tarda arribem a la zona anomenada La ciudad de Piedra, una mica mes avall de Lago Helado, on localitzem el pare de tots els vivacs, una enorme llosa en forma de visera amb vistes fantastiques al refugi de Goriz, i decidim plantar el campament alla mateix.

From Gavarnie 2009

El fogonet comença a funcionar i mentre s'escalfa l'aigua, una marmota ens vigila de prop, li fem un parell de fotos i ataquem els sobres de pasta liofilitzada del decathlon, i poc despres ens posem als sacs i a dormir, mentre el Sol, que ha jugat a l'amagatall amb nosaltres tot el dia, llença els ultims rajos.

A la matinada hem de reorganitzar una mica el campament per 4 gotes que cauen, fins i tot una estona sembla aiguaneu, pero acaba en res i continuem dormint tranquilament dins els nostres sacs de ploma.

3/8/2009, LAGO HELADO, MONTE PERDIDO, REFUGI DE TUCARROYA.

El dia comença tal i com va acabar ahir, molts nubols i alguna ulladeta de sol cap a la banda on no anem, fa tota la pinta de que ens mullarem...

Ens carreguem de nou les motxilles i comencem a pujar cap el Lago Helado i la Escupidera, intentarem arribar al cim del Mont Perdut i despres pasar pel Collado del Cilindro.

From Gavarnie 2009

La pujada es fa pel costat de la Escupidera, evitant la neu, i es fa bastant pesada, a mitg cami, deixem les motxilles entre unes pedres i continuem amunt, agafant nomes el minim, els movils, la camara i alguna cosa per picar.

Un cop dalt, la boira gairebe no ens deixa veure ni els peus, per sort, una colla de valencians anima el cotarro, pero despres de fer un parell de fotos i la trucada a la familia, baixem a tota maquina.

La vista del Collado del Cilindro es impresionant, no sembla pas que sigui posible pasar a l'altra costat sense jugar se la pell, i a sobre, duem un parell de motxilles bastant pesants. Per sort, un grup de francesos tira amunt i ens asenyala el cami, al final nomes cal fer una grimpadeta i pasar per una Faja d'un metre escas d'ample, pero que es fa amb molta facilitat.

Un cop dalt veiem amb alegria que al llac de Marbore i el Refugi de Tucarroya hi llueix un sol precios, i ens animem a baixar rapidament cap a la gelera del Mont Perdut.

From Gavarnie 2009

Anem seguint una serie de fites i acabem davant una reunio precaria amb una corda i un cordino que baixen cap a la vall entre l'aigua que baixa de la gelera, amb precaucio, destrepo avall i despres d'un parell de situacions complicades i perilloses, arribo a terra, mullat per l'aigua i per les suors fredes, es un tram perillos i li comento al company que miri de trobar un altra punt de baixada.

From Gavarnie 2009

Per sort, al cap d'una estona, arriben una colla de gent que coneixen millor la zona i baixen per un destrepe bastant mes asequible que comença una mica abans d'arribar a les cordes.

From Gavarnie 2009

Despres del "sustu", caminem una bona estona mes, vorejant el llac, i acabant les forces a la pujada al refugi de Tucarroya, una especie de despenyadero ple de roques, i ens comenten que la banda francesa es pitjor, no hi toca el sol i es una llengua de pedres, neu i glaç de gairebe 100 metres de desnivell.... en fi, dema ho veurem

Arribem just a temps per colocar els sacs, nomes hi han 12 places i ja hi han 9 persones dins, al cap d'una estona arriba un ultim company que haura de dormir a l'estreta ultima plaça que queda.

Fem una bona pila de fotos de la Cara Nord del Perdut i del Cilindro, i mentre sopem, preparo la camara per fer los una foto de nit, aprofitant la llum de la Lluna, tot i que en el moment que hem poso al sac m'adormo i ni foto ni res de res.

4/8/2009, REFUGI TUCARROYA, GAVARNIE.

Comencem el dia igual que com el vam acabar ahir, amb un "despenyadero" al davant, nomes que avui es de baixada, roques, neu, glaç... un bon esmorçar.

From Gavarnie 2009

Per sort, tot acaba i aviat aconseguim arribar al fons de la vall i començar a ascendir cap a la Hourquette d'Alans, un collet que ens menara cap a Gavarnie, amb unes vistes espelendoroses del inici del recorregut, la Bretxa, el Casco, La torre de Marbore, el Taillon...

From Gavarnie 2009

Al arribar a dalt aprofitem per trucar a la familia, i les noticies no son massa bones, caldra retallar l'ultima etapa i tornar cap a casa.

Aprofitem la parada al refugi d'Espugettes per recarregar una mica d'aigua i arribem al poble a l'hora de dinar i com que el taxista es tambe l'encarregat d'un Bistro... dinem mentre l'esperem.

La tornada es bastant mes rapida que l'anada, tot i les preses per trobar una benzinera i la parada a Toulouse a sopar, al final ens va fallar l'entrecot, pero la pizza no estava gens malament.

Lectures d'estiu

2009-08-09T20:17:00.002+02:00

Per fi ha arribat el moment de fruir d'un tè gelat, un llibre i una tumbona ben comode.

Com podeu veure, tambe he caigut a les xarxes de les aventures del Blomquist i la Lisbeth Salander.

No crec que guanyi el premi Nobel de Literatura, però m'ha fet pasar uns dies ben distrets.

LA CACERA D'EN GOLLUM

2009-05-24T12:19:00.003+02:00

Ja es ben veritat que les ganes i el talent son el que conta.

Inspirat en el senyor dels anells, un grup de gent ha fet aquest film que m'ha semblat una petita joia amb ben poca cosa a envejar a les grans produccions.

The Hunt for Gollum (Additional Language Subtitles)
Cargado por HuntForGollum. - Programas de ayer por la noche y clásicos de TV, online.

Gracies company

Xerrant xerrant... em perdut el pollego

2009-05-18T21:06:00.004+02:00

Toca desnivell, el gran projecte de la temporada no ens pot agafar amb els pixats al ventre, si hi anem, hi anem a totes, per tant, avui anem a entrenar.

L'objectiu es pujar al pollego inferior del Pedraforca per la Gran Diagonal i baixar fent un rapel que ja s'ens va resistir una vegada.

Comencem amb ganes, muntanya amunt i entre els pins i avets del bosc, comencem a entreveure la diagonal que creua la cara sud del Pedraforca, i despres d'una travessa arribem als seus peus, on hi queda una clapa de neu.

Anem progressant amb confiança, el pendent es fort, gairebe hem de posar les mans a cada pas, pero anem amb confiança, xerrant de tot i res, quant... de sobte...

-ostres, es veu el Canigo ben nevat
-el Canigo? i on es el pollego inferior???
-tiu, hem sembla que ens hem equivocat...

Resumint, que ja haviem fet el pollego superior dos o tres vegades, una l'inferior i ara podem dir amb orgull, que tambe hem fet el Fals pollego.

Dinem dins un forat que ens arrecera del vent i busquem un cami que ens compensi la pifia, i a fe de deu que el trobem, ens perdem tres o quatre vegades mes i acabem fent un safari fotografic a sis o set daines que corrien per alla.

Aixo si, desnivell, tranquilitat i descoberta, la que volgueu, sort de les braves i les olives del bar de Saldes...

FENT EL MONO A MARGALEF

2009-05-18T20:51:00.002+02:00

Gairebe son les 7, es diumenge i m’acabo de despertar, com sempre, els dies de festa hem llevo amb el sol, ja son ganes, amb la setmaneta que porto, pero es el que hi ha.

Avui toca retrobar nos amb els gats, el magnesi i la roca, la primavera escalfa l’ambient i entren ganes d’anar a fer el mono, i quin millor lloc que “descobrir” una “nova” zona d’escalada, anem a Margalef, al sector can Llepafils

Arribem a Montblanc a l’hora que obren bars i fleques, carreguem pa per la família i fem un cafè amb un parell de croissants mentre anem estudiant amb deteniment les ressenyes, temibles línies traçades a parets de roca magnifica, envoltades de paisatges incomparables i bla bla bla, resumint, que m’ha encantat.

Comencem amb una via de tercer grau, mes que res, per escalfar i recordar com va això de les cordes, les xapes, els grigris i demés ferralla, la trèiem sense problemes, i ja anem cap als quarts, que tenim ganes de triomfar.

Ens passem el dia pujant i baixant al sector llepafils i entre els dos cauen una bona pila de vies, alguna amb una mica de doping xati-factor, però els homes som així...

Top rope tabalets
Margalefistan
Passagana
Trans
Txak pak
Bombarda (aquesta es queda en un intent una mica patètic desprès d’una pujada sobtada de l’autoestima)
Tampak
A morro
Tronko quemao
Katulina

Aquestes dues ultimes gràcies al xati factor, ja que 5 minuts abans d’intentar la estava buscant alguna excusa per convèncer al company i llençar nos de cap a la ben merescuda birra al refugi de Margalef.

Els efectes psicotropics de la primavera, el polen, els antistaminics o com trobar un Elvis flotador amb una bicicleta

2009-05-18T20:16:00.005+02:00

19 d'abril ja, d'aqui res St.Jordi, es mitg mati i, sense massa idea de que fer, agafo la bici per anar a fer un vol, entre estornuts i mocs com per omplir una bassa.

Acabo al Port de Barcelona, mirant un Elvis flotant, que sembla dirigir l'anar i venir de les golondrines.

Estaven caducats els antistaminics o encara duren els efectes del vi del sopar d'ahir???

PLUGES I PEREGRINACIONS

2009-04-13T14:49:00.002+02:00

El Castell de Sant Salvador de Verdera té humitats.

Mesos esperant uns dies de vacances, setmanes de preparatius, dies i dies somiant, i llavors, arriba Divendres Sant i plou tot el dia, dissabte, plou dia i nit, diumenge, encara més pluja.

Tot i els funestos resultats que ja us avanço, havíem preparat amb il•lusió una sortida relativament assequible, es tractava de marxar de casa a una hora raonable, després de fer un cafetó i un parell de croissants, i arribar nos al Port de la Selva, d’on agafaríem el GR11 en direcció al Monestir del Sant Pere de Roda, baixar desprès fins a Llançà i tornar al Port de la Selva seguint el camí de ronda.

El dia va començar tal i com havien començat i acabat tots els dies anteriors, plovent, a estones més, a estones menys, però amb una constant caiguda de gotetes d’aigua, pel que sembla, la Moreneta es va agafar molt a pit que un ateu com el Conseller Baltasar li demanes que fes alguna cosa amb la sequera i sembla que li ha agafat gust a remullar nos a tots, ateus i creients. Potser caldria organitzar hi una peregrinació de consellers ateus, d’esquerres i ecologistes de debò per donar gràcies, això si, a 40 km/h, no fos cas que la Moreneta quedes encara mes fumada.

Deixant de banda temes politico-religiosos del país que ni em van ni em venen, passaré a detallar vos els fets que han ocorregut el Diumenge de Pasqua del Nostre Senyor del present any 2.009.

Havent sortit de la ciutat de Barcelona i congregació del voltant a bona hora, vam enfilar l’autopista amb direcció nord, amb l’anhel d’arribar caminant, en devota peregrinació, des d’arran del mar al Sant Monestir de Sant Pere de Rodes reconstruït, i fins i tot arribar nos al formós castell de Sant Salvador de Saverdera, aquest deconstruït, continuar muntanyes enllà fins arribar a la vila de Llançà i retornar al punt d’origen resseguint el Camí de ronda, maridant mar i muntanya i els esperits religiosos i profans.

Pel que sembla, els esperits religiosos i profans, per una vegada, anaven a una, i no mes enllà de Girona, el xàfec ja era de proporcions considerables, i acostant nos al punt d’origen, s’hi va afegir el vent de la casa, la tramuntana.

Veient que la cosa anava de mal borràs, vam decidir iniciar la peregrinació directament al Monestir, col•laborant diligentment amb el seu sosteniment amb el pagament del pàrking on vam estacionar el nostre vehicle, cosa que va semblar apaivagar momentàniament el furor del temporal, però que en realitat no va ser mes que una mínima pausa, ja que, un cop al camí que mena al Castell, va retornar amb renovades forces.

Un cop aconseguit l’objectiu d’atansar nos al Castell, vam dedicar nos a trobar un recer on aixoplugar nos i provar de reforçar les nostres minses defenses front el temporal, arribant nos fins les restes de l’absis de la capella, on al unànime crit de “LA COSA ESTA MU MALA”, vam reconèixer que alguna cosa fallava i no havíem aconseguit els favors dels esperits religiosos, i que potser calia provar amb els profans, a veure si ens eren un pel mes propicis.

En actitud “d’arrepentimientu súbitu”, vam baixar ravent cap el cotxe i gas a fons fins al Port de la Selva, on vam intentar acontentar els esperits del mar, amb una sentida peregrinació pel seu voral, altrament anomenat platja.

Una hora desprès, havent caminat fins gairebé l’altra banda de la badia, i veient que els esperits marins tampoc no feien massa cas de les nostres demostracions de profund afecte, vam decidir que ja en teníem prou de peregrinacions i vam optar per un altra tipus d’homenatge, potser mes terrenal, però mes efectiu, sobretot pels nostres estómacs.

Xipirons, croquetes de peix, musclos a la marinera i una senyora paella van ser oportunament homenatjats, regats amb un bon vi de la terra.

El fruit del treball dels homes de bona voluntat, que dediquen la seva vida i esforços a atipar colles d’afamats, va ser oportunament reverenciat amb el pagament de la factura i sense masses ganes mes d’homenatjar ningú, vam iniciar el retorn a les nostres llars, òbviament, sota la pluja.

BASTIMENTS FRESER

2009-03-08T11:11:00.013+01:00

Dijous 25 de Febrer de 2009
21:00 hora zulu

"aquest missatge s'autodestruira en cinc segons, quatre segons, tres..."

La confirmacio acaba d'arribar, ha arribat el gran moment, cal preparar tot el necesari, baixo al garatge de casa i trec la vella motxilla i el sac...

MARXEM DE NOU A VALLTER!!!

aixo si, aquesta vegada no anem a fer canals, aquesta vegada

ANEM A L'INFERN!!!.

Mentre miro el mapa, penso que qui va posar els noms als colls i muntanyes de la zona debia tenir algun problema amb la parella, coll de la marrana, pic de la mala dona, de la fembre morta, de l'infern...
violencia de genere topografico-mitjeval???

Donada la meva gran experiencia, en poc mes de dues hores tinc preparada la motxilla, tot i les continues interrupcions de la meva santa esposa i els dos gremlins-patufets que no paren d'ajudar me a... caure.

Ple d'alegria, llenço el crit del general Maximus Decimus Meridius,

AL MEU SENYAL, CAP ALS INFERNS!!!

Un parell de veins, que ja estaven al llit i que acaben de sentir el meu esgarip, han tret el cap per la finestra i hem llencen animosos vitors, desitjant me un llaaaaaaaaaarg viatge i que no tingui presa per tornar... no se pas com agafar m'ho.

Divendres 26 de Febrer de 2009
15:00 hora txeroki

Per fi, ja soc fora de l'oficina, la llum del sol daura la façana de la pedrera, mentre travesso a tota maquina el semafor de Passeig de Gracia i hem llenço escales avall de l'estació dels ferrocates, en un parell d'hores marxem i encara he de dinar i acabar de preparar algun detallet de la motxilla, basicament, buidar la i tornar a fer la, deixant la meitat de coses a casa.

A les 17:00 surto ben carregat, motxilla, botes, raquetes, piolet grampons... i sobretot de ganes de muntanya.

Sopem a Sant Joan de les Abadesses, on acaba la Ruta del Ferro, i cap alla les 21:30 arribem al parking de Vallter, on ens calcem les botes, els paraneus i amb el frontal en marxa, pujem al refugi seguint traces, no sense alguna entrabancada, mentre mirem un cel entapissat d'estrelles. Sense cap novetat, ens fiquem al sobre a dormir cap alla les onze.

Amb el primer raig de llum que entra per la finestra, ens alcem i ens equipem, en poc mes de 3/4 d'hora ja hem esmorçat i ja som pistes amunt cap el Coll de la Marrana

Una colla d'esquiadors ens avancen mentre ens acabem de posar els grampons, fa molt de vent i la temperatura, tot i no ser massa baixa, ens te ben encarcarats

Aconseguim el primer objectiu del dia unes 2 hores depres de sortir del refugi, el Bastiments. Despres de les fotos de rigor, el nenaza's alpinistic inferno team, format pel Waldo, la Rosa i un servidor, aconseguim trobar un petit recer on amagar nos del vent i recuperar forces, mentre acabem de traçar la ruta per la carena fins el Pic del Freser

En poc mes d'una hora hi arribem, i despres d'algun foto mes, continuem un bon tros mes, buscant un aixoplug on refer nos, la situacio es fomuda, no fa mal dia, pero el fred i el vent ens esta afectant mes que no el cansament

Despres de parlar ho, deixem el Pic de l'Infern per la propera i apliquem els dos primers manaments del nenaza's alpinistic inferno team

1.-les rutes no son massa llargues, es que el dia es fa curt
2.-un nenaza mai recula, com a molt, fa mitja volta i continua avançant

Tornem del vessant sud del Freser i el Bastiments, mirant de no perdre alçada cap el Coll de la Marrana, entre la neu tova, on m'enfonso cada dues pases fins als... atributs virils

Tot i la lluita aferrissada enfront els elements, no defallim i la divisa principal del team, "cal arribar al refugi i pendre una cervesa", ens dona forces per continar endavant, "impasible el ademan"

Dit i fet, a mitja tarda arribem al refugi i despres de la cervesa de rigor, carreguem els trastos i cap a casa

TORNADA A LA FEINA

2009-02-07T15:03:00.008+01:00

Crisis??? jajajajaja

Despres del que he pasat aquests dos ultims mesos, si li presento un curriculum a l'Obama, hem contracta com asesor per grans desastres humanitaris.

Deixem els temes tristos, i anem pel que interesa, aprofitant les condicions de neu, fred i gel del Pirineu i la col.laboració d'un bon amic que posa el coxe per anar on sigui, a l'hora que sigui,

HEM FET UNA CANAL!!!!

Es tracta de la Canal Occidental al Gra de Fajol Petit, molt indicada per iniciació i amb un resaltet de gel, nomes començar, per posar hi una mica de pebre a la via, fantàstic.

Tot comença a unes hores inhumanes d'un dissabte al mati, cap alla les 4:45... o les 5:00, encara es negre nit i ja estic acabant de jalar me un cafe amb llet amb galetes maries, que com ja sabeu, es el mes indicat, nutritivament parlant, per anar a fer muntanya.

Despres toca carregar se la motxilla, enorme, tot i els esforços de friki muntanyenc low wheigt, i sortir al carrer a esperar el company, puntual com sempre, comença l'aventura.

Fem un "lleuger" segon esmorçar a Ripoll, i en un tres i no res ja som al paking de Vallter colocant nos una pila de ferralla a sobre, amb els dubtes habituals:

piolet a la motxilla?
agafo els pals?
grampons o raquetes?
qui porta la petacagüiski?
el patxaran senta be despres d'un cafe amb llet a les 8:30 del matí???

Hi ha una bona traça fins el refugi, i d'alla anem seguint cap a les canals amb precaució, no tenim cap ganes de formar part d'una allau, el temps, perfecte, de moment.

L'ultim tram abans d'entrar a la canal es de neu pols, molt solta i que no dona gens de confiança, muntem la primera reunio, per si les mosques.

Posant cara d'alpinista experimentat, tiro de primer fins al resalt, on estreno un cargol de gel, per posar una assegurança intermitja, mentre comprobo lo be que van, tant el meu piolet simond jaguar com el aztar del company.

Un troset mes amunt, trobo una cinta i un mallon abandonats, no deu fer mes de un parell de dies que son alla, estan en perfecte estat, i els recupero per la causa, mentre busco un punt on muntar la reunio per asegurar al waldo.

Un parell de merlets hem donen mes guerra que no pensava, pero hi munto la reunio i estreno els walkies per avisar que ja podem continuar, i aviat apareix en waldo amb ganes de picar gel.

Un cop a la meva alçada comentem un parell de temes i tira amunt a muntar la reunio, la veritat es que no m'he lluit massa, encara quedava bastanta corda i podia haber la muntat un pel mes amunt, on dones una mica el sol i la posicio fos una mica mes comode.

La neu esta brutal i el dia aguanta prou be, tot i algun nubolot que deixa anar algun floc de neu, aixo si, fa un airet que talla i m'estic quedant "pajaritu", ja tinc ganes de tirar amunt i posar me el plomes, que aqui no puc ni treure'm la motxilla.

Un grrrr m'avisa de que el walkie funciona i que el waldo esta preparat, desmunto la reunio i tiro amunt mig garrativat, tinc el cul gelat.

Paso pel costat d'en waldo i continuo amunt a tota maquina, calculo que arribare justet a dalt, estic disfrutant tant amb el tram de neu dura i gel que no poso cap assegurança intermitja (pifia), pero a nomes 10 metres del final, s'acaba la corda, cal tornar una mica avall i muntar reunio, casum l'olla, jo que ja hem veia arrepapat al sol, amb el bocata a les mans i el plomes al damunt...

L'unic punt una mica decent per muntar la reunio es un bloc immens on hi poso un parell de bagues, les comoditats son molt similars a les del congelador de casa, esta fosc, no hi toca el sol, fa un fred que pela i l'espai es reduidissim, pero a base de picar aconsegueixo fer hi una banyera on posar els peus d'uns 50cm i un de un pam i mig per posar hi el cul...

En waldo desmunta i tira amunt, disfrutant d'un tramet de neu molt dura on cal fer servir la tecnica de piolet traccio, que be funciona l'aztar... i quina merda de dragonera :-)))

Un cop dalt, em fa un crit, i començo a tirar amunt, costa de moure's, estic mig congelat, i a sobre arribo just al moment en que s'apaga l'ultim raig de sol, comença a bufar el vent i els nuvols comencen a esborrar el cami de tornada, ni bocata ni res, avall de pet.

Anem baixant amb calma, mentre la boira va fent se mes espessa i arribem a baix gairebe sense veure res de res a mes de dos metres, situacio que aprofito per abandonar me als plaers d'un pipi rustic, aixo si, prenent grans precaucions, porto una pila de capes de roba, l'arnes ple de ferralla, potencialment perillosa per la meva anatomia i fa un fred que ho arronsa tot, per tant, cal asegurar el tiro ;-)

Arribem al refugi bastant tard, hem trobat un igloo a mig cami i ens hem entretingut una estona fent el ximple, tot i la pudor de tabac que hi feia, tenim una gana de llop, els bocates volen i mentre acabem l'ultim glop de coca cola, comença una bona nevada, que al arribar al cotxe ens l'ha deixat ben arrebossat.

La tornada es bastant tranquila, no hi ha cues, ja que es dissabte, i el mes gran obstacle es la pluja, pero arribem be.

Aqui hi han les fotos:

GR92, LA PLATJA A L'HIVERN "RELOADED"

2008-11-16T19:51:00.004+01:00

Dia2, Vilanova i la Geltru-Vilanova i la Geltru

Despres de mirar les fotos del Cap de Creus amb la meva santa esposa, em va comentar, amb cara d'inocencia infinita, " i per aqui aprop no hi ha cap tram del gr aquest de la costa???"
Obviament, va tocar preparar les motxilles per l'endema, i vaig anar a dormir tant tard que gairebe era l'hora de llevar me

El diumenge al mati em anat a fer una matinal pel GR92, el que resegueix tota la costa, el que ja no estava disposat a acceptar era llevar me d'hora, acabavem d'esmorçar a dos quarts d'onze i amb tota tranquilitat em anat pujant l'Ordal, cap a Vilafranca, mentre disfrutavem dels grocs, torrats i vermells de les vinyes de tardor.

La sortida era al passeig de Vilanova i la Geltru, al costat del far, i l'arribada estava a Sitges, tot i que sortint a quarts d'una, ja sabia jo que no hi arribariem. A mig cami, dalt d'un turonet i amb el mar a dues passes, hem muntat la paradeta i ens em cruspit els entrepans.

La tornada ha estat rapida, i amb un relaxament que pensava que no arribaria a casa sense parar a fer una becaina

GR11-GR92, LA PLATJA A L'HIVERN

2008-11-16T18:29:00.010+01:00

Dia 1, del Port de la Selva a Cadaques, passant pel far del Cap de Creus

Ja feia dies que tenia ganes de començar a recuperar la forma, i encara mes temps que volia fer aquesta travessa. Dit i fet, ho parlem amb l'amic d'Idaho i en res ja som al cotxe amb les motxilles i el mapa

Arribem al Port de la Selva i tenim lloc per aparcar on volem, avantatges de la costa al hivern, ens posem les botes i comencem a seguir els senyals del gr11, algun de tamany minuscul, cap al far de la "fi del mon"

Hi arribo bastant tocat, i encara ens toca arribar nos a Cadaques, seguint el cami de ronda, per tant, deixem la cervesa per mes tard.

Entre una pila de camps d'oliveres, per fi veiem port lligat, amb la casa de Salvador Dali i una pila de turistes fent se nosa mutuament amb els seus cotxes, pensem que tenim Cadaques a tocar, pero la veritat es que encara queda una bona tirada, per sort, tal i com arribem a la parada de taxis, en trobem un que descarrega una parella, i ens hi pujem, molt be per l'horari, pero la cerveseta queda retardada de nou.

Arribem al Port de la Selva sense masses novetats, mes enlla de la "original" banda sonora amb que la taxista ens obsequia durant el viatge, i la clavada monumental que ens cobra per fer uns 15 km mal comptats.

Triguem 5 minutets en tornar a vestir nos depersones normals, i en el moment en que ja gairebe assaboria la ben guanyada cervesa, ens adonem que una de les rodes del cotxes esta gairebe desinflada, la inflem amb la manxa, pero no estem massa segurs de si aguantara tot el viatge, i preferim tirar avall amb calma.

Resumint, que despres de gairebe 25 km de caminar, encara tinc pendent la cerveseta per refer me.

SORTIDA DOMINGUERA CAP AL MONTSENY

2008-10-26T18:58:00.006+01:00

Aixo del canvi d'horari m'ha afectat, he dormit fatal, m'he llevat pitjor i a sobre no he pogut esmorçar com deu mana en aquests casos, a soles amb el meu cafeto ben calent...

Era ben be migdia, perdo, les 11, que li he comentat a la meva santa esposa si li feia res que anes a fer un vol amb la moto, amb ulls de xaiet degollat, i ha funcionat!!!

En un moment m'he posat el trajo de darth vader i el casc de l'amic wayne rainey, he anat tant de pressa que ja tenia la moto en marxa i encara tenia els guants a casa.

L'autopista anava carregadeta, i la nacional cap a Vic tambe, i per acabar d'arreglar ho, agafo el desvio de Tona cap a Seva i hem trobo amb un control del mossos just en el moment en que he recordat que els papers de la moto s'han quedat a la taula del menjador...

Per sort, ja estaven entretinguts empaperant a un pobre motero i señora a bord d'una bmw gs 1200 que devia haber comes alguna atemptat irreparable contra la seguretat del pais o algun altra delicte esgarrifant, com ara sortir en moto

Pasat Seva hem trobo amb un ingredient habitual d'aquesta epoca, el cotxe ple de pixapins que han anat a buscar bolets, pero aquesta vegada en quatitats industrials, molt hem temo que hi havien molts mes buscadors que no pas bolets, potser seria una bona idea ampliar la reintroduccio de l'os bru al montseny...

Amb pensaments encara mes funestos, dirigits a la proceso de cotxes que m'he anat trobant fins a Viladrau, he recordat que hi feien la Fira de la Castanya, suposo que ha augmentat la cotitzacio i deu estar a preu de tofona blanca, perque a l'entrada del poble hi havien dos cotxes mes dels mossos i un parell de parelles mes recorrien amunt i avall el poble, esperitat i esmaperdut, recordant que els papers de la moto estaven a la taula del menjador de casa, he continuat com qui no vol la cosa cap a Sant Marçal, mentre anava cantant a mitja veu aquella cantarella dels pallasos de la tele naniana nanianaaaa.

Ja recuperat de l'ensurt, he parat a fer alguna foto, aquesta epoca es ideal per fer ne, tot i que amb tanta pluja i amb la calor que esta fent, semblava mes una excursio de finals d'estiu que no de tardor, i els tons ocres, daurats i vermells no eren tant intensos com altres anys

Pero no habien acabat els ensurts, pasant per davant de Santa Fe del Montseny, mentre hem disposava a avançar una currua de buscadors de bolets ja envasats als seus cotxes, un pofffff pofffff m'ha fet adonar que no he posat benzina al sortir... i nomes recordava la benzinera de Sant Celoni, arribaria a temps d'omplir o hauria de trucar al RACC???

Darrera de la cua de cotxes que ha organitzat un mitsubishi 4x4 "boletaire edition gran tour", gros com un camio, he anat fent l'ultim tram de corves del dia, sense atrevir me a avançar los, fins a la benzinera salvadora.

Un cop ple el diposit, he agafat ravent l'autopista cap a casa, ha anat prou be, pero un altra dia anire a una altra banda...

CARRILET OLOT-GIRONA

2008-10-12T12:33:00.006+02:00

Ahir dissabte vam fer una sortida amb la btt, una bona volta per la vall d'en bas, seguint una part del antic carrilet Olot Girona, els primers 60 km seguits desde fa molt temps.

La primera opcio era la via verda de la vall de zafan i la del baix ebre, pero la previssió de tormentes, inundacion i vents huracanats ens va fer anar una mica mes al nord.

Vaig quedar molt sorpres al arribar a Olot, a les 8:15 del mati, i no hi havia manera de trobar un bar obert, que jo sense un parell de croisants i un cafeto no se anar en btt, pero en canvi, vaig veure 3 perruqueries obertes, potser es casava la filla de l'alcalde i tothom hi estava convidat???

A quarts de deu ja estavem tots preparats, les furgos aparcades, les btt muntades i nosaltres disfressats, i la "serpiente multicolor" va començar a rodar.

La ruta es molt senzilla, no te gairebe desnivell, donat que nomes hi ha el port de bas, i esta molt ben senyalitzada, hi trobes una pila de families amb nanos petits fent la, i a sobre el paisatge es magnific, sobretot a la tardor.

Un cop arribats a Les Planes d'Hostoles vam fer un esmorçar-dinar a base de bocates tamany motero i de tornada vam seguir l'itinerari mateix de l'anada fins a Sant Esteve d'en Bas, on ens vam desviar per les carreteretes que van per la vall, enmig dels camps de blat de moro, gairebe sense transit ni desnivell, tot i que algun tram vam haber de fer servir el gps, donat que totes les carreteretes semblen iguales i es facil acabar a picamoixons de dalt sense proposar t'ho.

Resumint, un dia de btt ben tranquil, ideal per començar a recuperar la forma perduda

Ohne Dich

2008-09-14T19:02:00.005+02:00

A mitjans de setembre sempre celebravem un aniversari especial, era com el final de l'estiu, i aprofitavem per fer les mil i una, generalment acabavem la festa al sortir el sol, despres de la segona o tercera visita dels municipals.

Van ser molts anys compartint primeres vegades, desde la primera nit a la disco als primers cotxes, les primeres motos, els primers viatges, les primeres escapades a esquiar a bord d'un r5, baixat de suspensio.

No farem festa, pero recordarem les viscudes.

Va per tu, alla on siguis.

QUI TINDRA RAO???

2008-09-09T20:47:00.003+02:00

Dimecres es posa en marxa l'accelerador de particules del CERN

Segons una colla, aixo ocasionara un forat negre que engolira la terra

nomes hi manca un rotet al final del video

per l'altra banda, els cientifics semblen tenir ho tot controlat i ens ho expliquen de bon rotllo

per una vegada, espero que trionfin els del rap, tot i lo malament que ballen i canten...

la solucio, dema al mati

VIATGES

2008-09-09T15:59:00.006+02:00

Soc addicte al viatges, ho reconec, miro d’anar amunt i avall pel senzill plaer de fer ho, i tant me fa el tipus de viatge, low cost, luxe desenfrenat, a peu, en btt, en cotxe, en moto, sota un sol que estavella les pedres o sota el diluvi universal, baixar corrent del Puigmal mentre els llamps cauen a quatre passes i t’aixequen els cabell de la melena, pujar la Collada de Toses mentre la pedra que cau encatifa el terra com si acabes de nevar, parar en algun bar perdut i beure cafès amb llet xarrupant per que el tremolor del fred t’impedeix agafar la tassa sense bessar lo, viatjar es tot això i molt mes, i encara no hem parlat dels viatges interiors.....

També hi ha les escapades de cap de setmana amb la família, agafant les 4 coses imprescindibles...

CAP A TERRES SALVATGES, DE JON KRAKAUER

2008-09-02T08:46:00.004+02:00

Que porta a un noi, acabat de graduar, a desapareixer i acabar morint d'innanició en un bus abandonat a Alaska?

Amb la meitat del llibre llegit, la conclusio provisional es bastant diferent de la que que s'obte mirant el trailer de la pelicula, i s'acosta mes al despit que a l'ansia d'aventura, tot i que esperare al final per opinar.

Deixo la pregunta a l'aire:

BUNOVIS O BURROVIS ???

US AGRADEN LES CRISPETES????

2008-08-18T18:07:00.003+02:00

Pop Corn téléphone portable micro-ondes
Cargado por sassiere

Teoricament es un fake, pero m'ha deixat ben acollonit...

DE LA FRANJA AL CAP DE CREUS (2)

2008-08-17T23:11:00.012+02:00

Sona el despertador, alguna de les funcions del refotut mòbil no s’han bloquejat, però hem dono mitja volta i torno a dormir mitja horeta llarga mes.
Mig adormit encara, aconsegueixo finalment sortir de la tenda i anar a les dutxes i ja ben enclenxinat i encoloniat, entro al bar a fer un cafè i una punteta que queda de pastis de xocolata.
Son els millors moments, mentre la mestressa acaba de posar en marxa la cafetera, el sol entra per la finestra de la cantonada, tinc tota la serralada del Cadí davant, el mapa obert i tot sembla possible.
Torno al campament i començo a carregar la moto, mentre els companys van apareixent de mica en mica, i entre una cosa i l’altra, acabo sortint a quarts de onze.
La carretera fins a Puigcerdà es un prodigi de indicacions contradictòries, límits il·lògics de velocitat i, sobretot, radars recaptatoris, i per acabar d’adobar ho, tinc davant un cotxe dels mossos circulant a 60 km/h. Paciència, es la part zen de motociclisme.
Entro a França i busco la carretera cap a Formigueres, la trobo i continuo per una petita serpentina d’asfalt que acompanya el riu Aude entre espadats altíssims i una vegetació exuberant. L’únic problema es que a algun tram hi ha grava, trobo una colla de moteros accidentats i els ànims es refreden una mica.
Acabo passant per la zona vinícola de Maury, i d’allà a Perpinyà, l’intenció es anar cap a Marquixanes, on dino molt be, i agafar una carretereta plena de revolts cap a Ceret, però es diumenge a la tarda i no trobo una benzinera oberta, he de recular fins a Perpinyà, per tant, agafo l’autopista i cap a Vilajuïga i al Monestir de Sant Pere de Rodes, i despres, cap al Cap de Creus, on trobo una acumulació brutal de camacus, yenifers, borjamaris i demés fauna estiuenca, que hem fa comprendre que, de tant en tant, algú agafi un AK47.
Faig un parell de fotos i marxo esperitat, esquivant cotxes que van a pas de tortuga mentre miren la caleta nudista.
Hi ha alguna retenció per arribar a l’autopista, però anant en moto no es massa problema, i a entrada de fosc arribo a casa, suat, cansat i amb un somriure que no cap dins del casc, despres de 1.065 km de curves.

Mostra un mapa més gran

DE LA FRANJA AL CAP DE CREUS (1)

2008-08-17T23:10:00.009+02:00

Ja ho diu la dona que amb un mapa a la ma soc un perill, i aquest cap de setmana passat ho va confirmar.
Tenia en ment tres o quatre carreteres de muntanya per fer amb la moto, les vaig ajuntar en un recorregut de dos dies... i al final van sortir gairebé 1.100 km.
Dissabte esmorzar a Solsona, al Trabucaire, desprès d’anar jugant al gat i al ratolí amb una suzuki naked, que també va parar a esmorzar.
Surto cap a Sant Llorenç de Morunys, la carretera del pantà de la Llosa del Cavall te un asfalt perfecte, passat el poble, la cosa canvia, es tracta de carreteres mes antigues, per les que no passa massa gent i això es nota, tot i que m’ho passo com els indis.
Arribo a Tuixén sense mes novetats i d’allà segueixo fins a la Seu d’Urgell, pel que sembla ser una antiga pista asfaltada.
Paro una estona per trucar a la família, i descobreixo que el mòbil s’ha quedat bloquejat, al final aconsegueixo parlar, però aquest trasto hem farà la guitza tot el cap de setmana.
A Coll de Nargó agafo un port que mena a Tremp, a mitja pujada decideixo entregar me als plaers d’una micció campestre a peu de carretera, aprofito per demanar perdo als dos o tres moteros als que no vaig poder tornar la salutació, tenia coses molt importants entre mans.
Acabo arribant a Pont de Muntañana a l’hora de dinar, paro a un dels molts hostals i en poc mes de mitja hora he liquidat el plat. Surto cap a Pont de Suert, pel costat del pantà d’Escales, i d’allà cap a la Pobla de Segur, Sort, sense parar a comprar loteria, i de nou a la Seu d’Urgell, agafant la carretera cap a Martinet i pujant fins el càmping de Lles, on tinc una part de la família fent vacances, que ja m’espera per que reculli el sopar, però com que el mòbil continua sense funcionar, no han pogut avisar me, i he de fer l’esforç titànic de tornar a agafar la moto i baixar a Martinet.
Mentre sopem anem fent fotos de l’eclipsi de lluna, gairebé sense contaminació lumínica, l’únic però es que estem a 1700 metres d’alçada i fa un fred que pela.
A mitjanit estic rendit de son, i hem poso a la tenda, però a la matinada hem desperten unes gotes que cauen, falsa alarma, quatre gotes, continuo dormint amb la jaqueta motera a sobre del sac.

Mostra un mapa més gran

TORNEM A MOURE'NS

2008-08-10T15:41:00.011+02:00

Encara estic recuperant me de la trencadissa escalant a La Facu,

El peu encara hem fa mal, i, segons el metge, fins al setembre no puc escalar, ni anar de travessa, ni pujar pics, ni correr, i btt, poqueta.

Es el primer diumenge de vacances, son les 10:00 i la familia encara dorm, pero jo estic que hem pujo per les pareds... be, ojala, de fet, estic assentat esmorçant, ben aborrit, sembla que la gran aventura d'avui ha estat anar a buscar una bossa de croissants.

Remenant per internet, trobo una ruta que fa temps que tinc anotada com a pendent, i com que el metge no hem va dir res d'anar en moto....

M'arribo fins a a Vidrà, una mica mes amunt de Vic, agafo una pista asfaltada que no te mes de dos metres d'amplada i vaig pasant pel costat d'una colla de masies i d'algun ramat de vaques que travesa la carretera sense respectar cap mena de prioritat.

Un consell, les vaques de la zona pasen molt de vosaltres, si les tracteu com pixapins, ni pitant, ni accelerant el vehicle s'apartarant del mig de la carretera, heu de tirar dels gens pagesos, una recomanacio es el conegudissim

MECAGONDEUPASAD'AQUIMECAGONELSCOLLONSDELPARESANT

hi ha moltes variants, pero aquesta m'ha funcionat prou be :-)))

La pista-carretera va a petar a la vall d'en bas, amb vistes fantastiques al puigsacalm, i un cop alla agafo la carretera cap el santuari del fart, i truco a la jefa per comunicar el "parte medic".

La tornada la faig per Roda de Ter, on estic tentat de pasar per l'antiga pedrera, a veure si trobo al mestre pekas zazen fent levitacions escalatories, pero son les tantes i tinc gana, i al final tiro fins a casa.

Resumint, que no hem puc estar quiet masses dies, i menys en vacances, i si a sobre hem quedaven nomes 4 km per que el marcador de la moto arribes als 76.000 km, ja no he necesitat mes excuses ...

VIATGES LOW COST

2008-08-02T12:38:00.010+02:00

Teniamos que separarnos, si no recuerdo mal, para dedicarnos a nuestros asuntos, pero alli en el Helena de Troya nos encontramos una vez mas con la puesta del sol, una de las fantasticas puestas de sol de Rodas que, desde los tiempos medievales, contribuyeron con tanta justicia a la fama de la isla, segun los relatos de los viajeros por el Egeo.

Toda la calle de los caballeros estaba encendida. Las casas habian comenzado a enroscarse en los bordes, como papel ardiente, y con cada particula de descenso del sol detras de la oscura colina que se erguia sobre nosotros, los tonos de rosa y amarillo se cuajaban y corrian de extremo a extremo, de alero en alero, hasta que por un momento los oscuros minaretes de las mezquitas brillaron, igneos, azules, como la luz que se refleja en una hoja de papel carbon.

Inmunes ya a una belleza que les resulta familiar, las oscuras sombras de los refugiados se movian dentro de sus casas bombardeadas, sus voces claras y agudas mientras encendian lamparas o acomodaban sus destartalados muebles para pasar la noche, parloteaban ruidosamente.

Gideon levanto contra la luz roja del cielo un vaso de vino rosado, como si tratase de aprisionar los ultimos rayos del sol poniente.

-¿De donde habria podido sacar Homero, por asociacion-dijo-un adjetivo como dedos de rosa... a menos que hubiese presenciado una puesta de sol en Rodas? ¡Mire!-.

Y en efecto, a aquella extraña luz sus dedos vistos a traves del vino, temblavan, rosados como el coral contra el cielo radiante.-Ya no dudo que Rodas fue la cuna de Homero-añadio con gravedad.

Entendi que estaba un tanto borracho. Me indico, con un impresionante ademan, que me sentara y le imitase, y durante un rato examinamos nuestros propios dedos a traves de nuestros vasos, antes de ofrecer un solemne brindis a Homero. (A ti no, tonto, dijo al perro.)

Entonces, durante un momento, toda la calle temblo con la luz ultraterrenal de una ficcion teatral, y luego la oscuridad se deslizo colina abajo. "Una vidriera de colores destrozada por una granada"

..............................

Aixeco els ulls del llibre, a la taula de fusta hi ha un cercle d'humitat, l'ha deixat el got de te gelat que m'estic acabant, la cadira de boga cruixeix al arrepenjar me al respatller, una mica mes enlla, arrepenjat a la barana, hi ha una jardinera curulla de fulles verdes de menta i flors blanques de gessamí, la petita piscina, silenciosa, espera algu que trenqui el mirall de l'aigua, mentre l'aire fa mes suportable els ultims embats calents del sol que ja es pon.

Aixo no es Rodes, es la terrassa de casa, pero per un moment, tot i estar condemnat a l'inmobilitat de venes i crosses, jo tambe prenia un chianti ben fred a la petita taberna.

Fragment del llibre "Reflexiones sobre una venus marina, viaje a Rodas", de Lawrence Durrell.

NUESTRAS LINEAS CONTINUAN OCUPADAS, NO SE RETIRE, POR FAVOR

2008-07-24T12:51:00.006+02:00

He trucat unes 15 vegades a hissenda per demanar un aclariment sobre un dels seus programes d'ajuda, comunicava sempre, pero fins a les 10:28 no he aconseguit linia.

M'han desviat a informacio de renta, i, el noi, molt amable, m'ha enviat la trucada al departament correcte.

Fins aqui, fantastic.

Son les 12:35 i al telefon encara continua sonant musica clasica i el missatge de les linies ocupades...

Acabare el blogticle en el moment en que aconsegueixi parlar amb algu... si no s'acaba la pila del telefon abans....

.........

tu tu tu tu tu

.........

M'han penjat despres de 1 hora, 51 minuts i 59 segons!!!

Obviament, he tornat a trucar... i comuniquen

PENSAMENTS

2008-07-22T00:51:00.009+02:00

Diumenge vam anar tota una colla a escalar a la facu, al costat de canyelles.

No va anar malament, tot i arribar tard per no haber posat el despertador a l'hora correcte, ens ho vam pasar molt be, bones vies, ben equipades, peus de via a l'ombra, no massa calor y, sobretot, bona companyia.

Un vol a un quintillo superior va fer me acabar abans d'hora, amb un peu una mica "perjudicat", de fet, encara el porto envenat i en tinc encara per uns dies, d'anar prenent ibuprofeno a palades.

Al tornar a casa veig a les noticies que una companya, que no conexia personalment, pero a qui anava seguint desde l'univers blogaire, s'ha matat a la pared de l'aeri, fent la "easy rider", ironies del desti, la pelicula de la que agafa el nom la via, tambe acaba amb la mort del protagonista fent el que dona sentit a la seva vida.

Som feliços amb les nostres petites coses, que donen sentit a la complicada vida que portem, on moltes vegades no som realment qui som, pero hi ha moments en que t'adones que el que realment som, es molt fragils.

Una abraçada per la famila i tots els amics i coneguts.

CUINA DE SUBSISTENCIA PER "RODRIGUES" ARRUINATS

2008-07-19T16:35:00.008+02:00

Ja son dos quarts de quatre i encara no sabem que dinar, hem estat una bona estona jugant amb els pitufos a la mini piscina i s'ens han fet les tantes.

Obro la nevera i no trobo res massa atraient, de fet, no tenim massa gana de menjar... ni de cuinar. trobo un parell de tomaquets, una llimona del llimoner de la terrasseta, un pot de cigrons a l'armari....

Mira, farem humus

Hem falten alguns ingredients, pero tiro amb el que tinc i a veure que tal queda.

RECEPTA "TUNING" DE HUMUS AMB EL QUE TINC A LA NEVERA:

S'agafa un pot de cigrons cuits del eroski de 500 grams i es posen 40 segons al microones, es treuen i es colen per eliminar el suc.

Es posen en un got de minipimer els cigrons, el suc de mitja llimona, sal, una mica d'oli i un parell de fulles de menta fresca acabada de cullir del test de la terrasseta.

Es pica tot fins que tingui la textura i consistencia del ciment armat, mentre es pica cal anar posant hi rajolins d'oli per mantenir intacta la integritat del minipimer i evitar que es cremi o exploti.

Un cop fet, es posa al congelador per refredar ho, mentre tallem un parell de tomaquets a grills i els posem de manera mes o menys artistica.

Posem el humus al mig del plat, una mica de pedre vermell dolç, un rajoli d'oli, un parell o tres de torradetes, i a la taula.

La jefa, que m'estima molt, diu que dolent del tot no m'ha quedat.

MATINAL AL PEDRAFORCA

2008-07-09T17:27:00.002+02:00

Que fa un cuarentó anant d'excursio amb un ex maratonia i amb un xaval de 14 anys campio de hoquei???

exacte, suar com un tocinet intentant seguir los muntanya amunt, i aixo es el que vaig fer tot el mati de diumenge, be, tot el mati no, el tram de la canal de verdet i les grimpades seguents eren territori privat d'un servidor, sembla que el desconectador de cervell va funcionar perfectament.

CAVALLERS, SECTOR DE LA KANALLA

2008-06-23T11:06:00.012+02:00

Despres del intent fallid al Besiberri i quedar nos a 160 metres del cim, l'endema ens vam decidir per l'escalada, al sector de la kanalla, a Cavallers, amb l'amic d'idaho i una parella de companys.

Muntem dos linies que ens permeten fer la "don manuel" (IV), la "a pelo" (IV+) i la "vamos a llevarnos bien" (IV+) per escalfar i disfrutar, mentre agafem el tacte a l'adherencia de la roca.

Mirem la guia i descobrim un V+ que queda una mica a la dreta d'una de les vies que estem fent, la "enrampao", sortint d'una petita canal, i m'hi poso amb ganes.

Començo amb una babaresa cap a la primera xapa, una mica allunyada, que acaba amb deshaderencia, rebot, caiguda i vol barrena-picat en direccio a un pedrot descomunal que hi ha al costat de l'asegurador. Per sort, els milers de caigudes amb la btt, moto i caminant m'han convertit en un autentic expert en el tema, i aconsegueixo salvar les dents d'empotrarse en el pedrot, aixo si, el dit gros de la ma dreta hem fa bastant mal, i m'acaba sortint un bon blau a la planta del peu...

Pero aixo no es res que pugui desanimar al jabali power en que m'he convertit, retorno de nou a la via i supero el pas en un tres i no res, i en dues pases mes, ja soc al tram entretingut, miro amunt i nomes trobo dues de les sis xapes que hi ha segons la guia, torno a mirar, i efectivament, nomes n'hi ha dues, i de tant rovellades, es confonen amb la roca.

El tram no es excesivament complicat, pura adherencia i refiar se de recolçar tot el pes en les arrugues de la roca i un parell de sortints, fa una mica de por. Coloco la primera expres i calculo la distancia fins la segona, fantastic, si caic, arribare a la roca que tinc darrera abans que no hem pari la corda... un gallifante de premi per l'equipador

Aconsegueixo arribar a la segona xapa amb mes suors de les habituals, suors freds i calents, que tot i que el sol fa suar de valent, jo tinc suors mes aviat freds...

Nomes queda un tramet fins el final de la via, pero... on es la reunio???. Miro amunt, amb els peus recolçats en dues arrugues i les mans agafades a un parell de berruguetes i començo a tenir mes suors fredes... al final veig un parell de xapes ben rovellades amb dos anelles que encara ho estan mes, i hem decideixo a acabar la via d'una vegada i despenjar me, no m'esta agradant gens.

Arrivo dalt, paso la corda i avall que fa baixada, tinc unes ganes bojes de marxar d'aqui, no m'he refio gens d'aquestes xapes rovellades, baixo fins la reunio del IV del costat i munto alla la reunio, per poguer fer el pendul cap el V i recuperar les dues expres, i llavors, sorpresa, la corda de 60 metres no arriba, per tant, caldra asegurarse i recuperar la tota abans de despenjar me del tot.

Despres d'una bona estona de mes suors, pero ara degudes al sol i no al cangueli, aconsegueixo recuperar tot el material i arribar a terra, felicito als companys per la paciencia asegurant i m'asento una estona a l'ombra amb l'ampolla d'aigua per mi solet.

Acabem de desmuntar les vies i li fem una ullada a un sector proxim, pero son les tantes i decidim anar passant cap a dinar.

Un cop a casa, m'ha sortit un bon blau al canell, i si faig força veig les estrelles, paso pel CAP i, despres d'una radiografia per descartar destroços majors, m'hi posen una ferula que sembla un apanyo de gua per fisures, per inmovilitzar el dit gros i hem recomanen descans i repos... i un parell de litres d'aftersun per la cremada que porto al clatell.

INTENT AL BESIBERRI NORD

2008-06-23T11:04:00.005+02:00

Sortim a les 6 i poc del mati i el cotxe ja marca 14 graus... avui pasarem calor.

El parking sota la presa de Caballers esta bastant ple, pero trobem un foradet on posar el cotxe, ens equipem i sortim muntanya amunt, cap el Besiberri nord.

La presa esta plena i els sobreixidors estan funcionant a tope, el cami boreja l'aigua i en algun lloc gairebe l'envaeix, mullant nos les botes.

Anem pujant poc a poc, i al arribar als 2200 metres, aproximadament, ens calcem els grampons, ja hi ha neu continua, tot i que sembla sopa o granitzat, per sort, ens anem turnant per obrir traça, alguns mes que d'altres, que anem una mica mes justos de forces.

Davant l'ultima pala de neu que ja mena cap al cim, fem una parada, la previsio donava tormentes a primera hora de la tarda, i un nuvols importants s'estan acostant i tapant el sol, esperem una estona mentre menjem alguna cosa, pero la situacio no millora i cada cop es tapa mes, decidim abandonar, l'ultim tram es exposat i no es un bon lloc per estar si comença una tormenta amb llamps i trons.

Obviament, en el moment en que ja som a mitja baixada, els nuvols han marxat i fa un sol de justicia... ens hem equivocat, que hi farem, almenys ja tenim una excusa nova per tornar hi.

Ens fem una pila de fotos al "Listerine lake" i acabem de baixar per Riumalo fins la presa, el cami esta molt descompost i poc definit, costa fer dues pases iguales seguides, i acabem bastant esgotats, pero ha estat una bona sortida, no es disfruta gaire sovint dels espesors de neu com aquest al mes de juny... a vegades ni a ple hivern.

MES CORDURA

2008-06-15T16:38:00.005+02:00

Els sopars amb vells amics acostumen a acabar molt tard... cap a les 4 del mati, i aixo, a segons quines edats, es incompatible amb matinals muntanyenques.

A les 11 m'he llevat, la colla ja deu ser a mitja sortida, truco per demanar disculpes i miro d'improvitzar alguna activitat, ha de ser alguna cosa rapida, no tinc massa estona, com a molt, un parell d'horetes... s'imposa la cordura :-)))

Arribo en un tres i no res a caldetes, prenc un cafe i un parell de madalenes a la platja, fa un dia gris i ventos, pero no fa fred, i s'hi esta molt be.

Hem claven 2,70 euros pel mini esmorçar, el lloc es fantastic, pero tornare amb termo i carmanyola.

Miro de trobar la carretera cap a vallgorguina i sant celoni, pero he de fer una bona volta abans no la trobo, al sortir amb presses no he agafat el mapa.

De sant celoni pujo cap al montseny, i corono el mitic coll formic, on hem trobo amb una colla de Cagiva mito

La meva primera moto va ser un model antic d'aquesta maquineta, una cagiva freccia una gran moto, un autentic mata gegants, 32 cv i poc mes de 120 kilos de pes, gairebe 175 km/h... quins temps

De baixada paso el brull, on molts cops anavem amb les bicis a esmorçar, era la gran sortida de final de temporada, i acababem ben baldats.

El temps sembla que dona una petita treva, i surt alguna ullada de sol, pero passant per tona es torna a tapar i tiro per la nacional fins a casa, aixo si, abans d'arribar, compro un bon tortell per celebrar el diumenge amb la familia.

Al final no ha estat tant malament la matinal de diumenge

Mostra un mapa més gran

DIES DE "CORDURA"

2008-06-08T13:04:00.006+02:00

CORDURA:

Que us pensaveu? que m'habia convertit en una persona seria i responsable???

Nooooooooooo, lo de "cordura" anava per la jaqueta i el pantalo motero :-)))

From Wikipedia, the free encyclopedia
CORDURA was the registered name of a certified (nylon) fabric from DuPont
It is used in a wide range of products from luggage and backpacks to boots, military apparel (such as tactical blade sheaths, ammunition pouches, etc.), and performance apparel.
It is designed to be long lasting and resistant to abrasions, tears and scuffs.
As a brand name, CORDURA reaches back to 1929 as a development of Rayon. The product was further developed during the Second World War and used by the military in tires. From 1966 when new formulations of nylon proved superior, the CORDURA brand was transferred to the nylon product instead.
CORDURA has continued to be developed as a brand by INVISTA with new products applied to an increasing range of items such as:

luggage
motorcycle clothing
anywhere that abrasion resistance is important
sporting and recreational equipment

Ja feia dies que tenia gana de moto, be, diguem ho clarament, fam de moto, i aquest cap de setmana, al no poguer anar al aneto, encara es van incrementar.

Diumenge al mati ha sigut el gran moment, m'he vestit de cordura, m'he cordat el casc, he ajustat els guants, he posat en marxa el bicilindric, i endavant!!!

No tenia gens clar cap a on anar, i he anat improvitzant, aixo si, una premisa clara, les carreteres, com menys rectes, millor

Mostra un mapa més gran

El dia ha acompanyat, algun nubol per fer bonic o espatllar alguna foto, i poca cosa mes, i al migdia a casa, a fer el vermutet amb la familia.

MATINAL DE 12 HORES...O COM CASCARSE UN GENOLL EN UN DIA

2008-06-01T12:45:00.018+02:00

QUERALBS, NÚRIA, COLL DEL TORRENEULES, COMA DE VACA I QUERALBS DE NOU.

Ens ajuntem l'amic d'idaho i una bona amiga, de les que no acaben mai les piles.

Sortim del parking de Queralbs en direcció a Núria, seguint el Camí vell, es increïble la quantitat d'aigua que baixa, en algun lloc fa gairebé por.

A mitja pujada començo a notar un doloret al genoll esquerra, res preocupant, però, no afluixa, i hem ve a la memòria la sortida a córrer pel bosc de l'altra dia i el perquè fa uns anys que vaig deixar les mitges maratons...

Arribo a Núria l'ultim, amb calma i tranquil·litat, sembla que el tema ha millorat, parem una estona a recuperar forces a base de bocata i fruits secs.

Decidim pujar cap el Coll del Torreneules i d'alla baixar cap a Coma de Vaca, fins Queralbs, llarguet, però les referències del fantàstic mapa de l'alpina ens fan ser optimistes... greu error.

Arribant al Collet, "la cosa esta mu mala", el desnivell es comença a fer notar i el genoll encara mes, acabem de pujar al que, segons el mapa es el coll del Torreneules, i d'allà baixem entre diverses pales de neu cap a la Coma de Vaca.

La vall es llarguisima, almenys a mi m'ho sembla, i no hi ha manera d'arribar al refu i a sobre tenim un bon ensurt, apart de daines, muflons, ovelles, vaques i marmotes, un bulto negre apareix de sobte de darrera un talús... es un os??? no, es un cavall, per les pulsacions triguen una estoneta a calmar se, i no per l'esforç, sobretot contant amb defenses tant efectives com una camara de fotos i la recomanació de tirar se a terra i no moure's...

Una estona mes tard, arribem al refu, desprès d'a travessar set o vuit rierols dels que normalment passes d'un salt i ara has d'anar 10 minuts amunt i avall buscant alguna combinació afortunada de pedres que et permetin travessar lo sense mullar te massa els peus, els pantalons...etc.

Allà tornem a omplir el diposit amb el segon bocata del dia, mes fruits secs i un parell de cafès ben carregadets, el genoll va fent, he agafat el ritme anomenat "trote cochinero" i cara avall sembla que molesta menys.

Els últims trams els fem sota la pluja, passem pel salt del grill, un racó perdut en una esquerda de la muntanya, on l'aigua ha trobat la manera de baixar cap el riu, i on hi trobem una salamandra amb poques ganes de fer amics.

L'arribada al cotxe es prou "divertida", el que havia de ser una matinal s'ha allargat fins les 9 del vespre i no hi ha cobertura en tot el Camí... cal trucar a casa i avisar la família que portem "una mica" de retard.

Sense mes novetats, i desprès d'una parada tècnica a Ripoll per recuperar forces, a mitjanit estic a casa, sota la dutxa, amb un tub sencer de voltaren emugel nomes per mi i la promesa de no tornar a sortir a fer fúting mes de 1 hora seguida en molts anys...

M'ESTARE FENT GRAN???

2008-05-25T12:02:00.007+02:00

Entra llum pel balco de l'habitacio, no massa, pero ja es de dia.

Ho tinc tot preparat, la jaqueta, el vell casc replica del de L'Eddie Lawson en l'epoca que corria amb l'equip Honda...

Un sorollet de fons m'intriga, pero l'excitacio pot mes, anire a fer un volteta en moto, a sentir de nou el soroll blanc del motor i el vent.

Malauradament, ja se l'origen del sorollet, avui sembla que no es el millor dia...

Farem un cafetó, mentre mirem per la finestra com cau la pluja..

SORTIDA DOMINGUERA A LA VALL DE GAUSAC I SANT MEDIR

2008-05-18T15:58:00.009+02:00

La veritat, veient la previssio del temps i despres d'una setmana intensa... no tenia masses ganes d'anar enlloc, tot i que volia sortir una estona per mantenir una mica la forma.

Al final he aconseguit "enganyar" al amic d'idaho , i hem sortit un ratillo per collserola, unes 5 horetes :-)))))) , aixo si, despres d'uns cafes i uns croisants acabats de fet.

a veure si funciona l'enllaç de fotos

JOLGORIOS, ANIVERSARIS I... PER FI, UNA MATINAL DE DILLUNS, SANT PERE DE SACAMA, CREU DE SABA I SANT SALVADOR DE LES ESPASES

2008-05-12T20:27:00.011+02:00

Despres d'una pila de caps de setmana atabalat amb celebracions, sants, aniversaris i demes jolgorios, per fi, he pogut escaparme a fer una mica de muntanya.

Hem aprofitat un dilluns festiu, la segona pasqua, per fer una sortideta matinal, a prop de casa i amb intencio de dinar amb la familia... ni que fos tard.

ressenya

L'intenció era quedar ben d'hora, tot i que, portar la patufeta al cole ens retarda la sortida, i, per acabar ho d'arreglar, gracies a les fantastiques indicacions de les carreteres del pais, ens perdem i arribem a les tantes a l'inici de la sortida

El temps no acaba d'acompanyar i els nubols son ben negres, fins i tot cau alguna goteta, pero amb les ganes que portem, no ens deixem acoquinar.

Arribem a l'ermita de Sant Pere de Sacama, on hi ha alguna pared ideal per practicar rapels, i d'alla anem cap a la Creu de Saba, tot i que la ressenya es poc clara, pero anem trobant el cami.

Dalt la creu, ens sorpren un paisatge magnific, tot i que la taula d'interpretacio esta malmesa per algun bretol, i a l'oratori hi manca la Verge de Montserrat, hi ha gent per tot...

Continuem endavant fins arribar al Pla del Fideuer, on tornem a tenir problemes per trobar el cami que baixa cap a l'antic Balneari de la Puda de Montserrat, al final el trobem i baixem rapidament, fins al peu de l'ermita de Sant Salvador de les Espases, on fem un mos per recuperar forces.

La pujada fins l'ermita es rapida, tot i el desnivell, i ens sorpren l'edificació, una ermita, una sala adjunta amb taules i bancs, un mirador i una balconada, des d'on veiem un paisatge magnific i al mateix temps horroros, depenent d'on es mira, tot i la vista de la muntanya de Montserrat i de les muntanyes del costat, on s'endevinen crestes i linies d'escalada molt prometedores, tambe es veuen enormes esteses de pisos, edificacions, autopistes i carreteres per tot arreu.

La tornada es fa seguint el cami habitual d'acces a l'ermita de Sant Salvador, fins el Pla del Fideuer, on agafem una pista que rodeja el Puig Ventos i acaba a la carretera que va de Vacarisses a Olesa, que seguim un parell de km fins on hem deixat el cotxe.

Una matinal ben entretinguda, tot i arribar "una mica tard" al dinar familiar.